jordi bayona

Finalment, el Govern Matas ho ha tocat amb les mans: l'equip ciclista era una jugueta que no feia més que enterrar milions cada vegada que rodava. Ahir va decidir retirar tot el patrocini, però en menys de tres anys s'han gastat 15,5 milions d'euros. Pels carrosses diré que es tracta de 2.573 milions d'antigues pessetes dels quals tenc la sensació que han estat tirats a la mar.  

De nou, ja comença a sobtar la quantitat de fotos de Jaume Matas que apareixen als diaris. L'altre dia en un tot sol vaig comptar que apareixia a 15 fotos. No faig la comptabilitat d'IB3 perquè només falta que Matas presenti l'informatiu sobre les seves pròpies notícies. Perquè tanta obsessió? Tanmateix a la campanya l'any 1999 va distribuir més  de 50.000 fotos seves i això no li va evitar, al final, quedar ben fotut. 

Aquí ningú et ret homenatge si no ets mort. Ningú havía sentit parlar d'Alejandro Finisterre. Ara que s'ha mort tothom sap que ha desaparegut l'inventor del futbolín. 

Aquest home era un republicà exiliat, expert i editor de poesia compromesa. Mentre es recuperava d'una ferida de la guerra civil, a Montserrat li va passar pel cap inventar una jugueta per distreure els pobres nins malats. Si el pingpong era un tenis en miniatura, ben bé podria dissenyar una cosa semblant amb el futbol.  

Així va neixer el nostre estimat futbolín. Vaig escriure un article pel DM, que ara reproduesc en la versió bloc. Aconsellat per les generacions anteriors a la playstation. El trobareu a continuació.      

No seria d'estranyar que la bomba de Son Espases esclati abans de les eleccions. La metxa l'ha encesa en Rodrigo de Santos. És gravíssim que un tinent de batle declari que el PP l'ha renyat perquè volien un procés de compra de Son Espases més opac. "Algunos en el PP querían que el hospital se hiciera directamente en esta finca", ha declarat. És una bopna barrumbada. Què passa a l'ajuntament de Palma?

Francament no m'ho creia. Em van passar l'acord de la Junta del Govern de Palma pel qual es nomenava a Javier Alarcón Alcaraz com a Director de l'Àrea de la Vivenda. "De ser un altre Alarcón", vaig pensar. Idò no, de nou m'errava. Era ell. En afers del PP, per molt exagerat que sigui tot el que t'imagines, encara et quedes curt. Durant molts segles els bufons han estat molt a prop dels Governs. Ara, però, hi ha un canvi substancial: ja són el Govern.

Avui no escriuré cap article però intentaré participar de la raó contra la indecència, de la intel·ligència cívica contra l'estultícia sectària. I, sobre tot recordar que una mentida, encara que es  digui mil vegades, segueix essent una mentida per molts Goebbels que hi hagi.

El PP, que crida i es vol manifestar contra l'alliberament de De Juana, va alliberar 62 terroristes que tenien penes acumulades de 30 anys i en compliren, en molts casos, menys de 20. No és una novetat però m'adhereixo a tots aquells que han publicat la llista que trobareu a continuació. En democràcia les tenebres no han de guanyar la llum. Ho hem de dir ben fort.

"El Pais" ha publicat un ampli reportatge sobre el cas Andratx. Hi ha algunes dades interessants com les 517 telefonades que el Conseller Rodríguez va fer en només 8 dies. Algunes de les quals formen part del sumari secret i, per tant, encara no sabem si el seu contingut podria donar pistes al jutge sobre les implicacions del Govern.

Res a dir a la promoció de la cultura balear per tot el món. La projecció exterior de la nostra cultura és una competència i una obligació del Govern. El que ja no és obligació és que amb els doblers de tots paguem el viatge a Nova York a desenes i desenes de persones. Venga, anam tots a Nova York, que paga el Govern! Mirau les fotos. Són molt instructives.

Tothom recorda encara la xulada den Matas contestant que "aquí la única que estava imputada per corrupció era Margarita Nájera". Com sempre, menyspreant els adversaris i la intel·ligència de la ciutadania. Idò des d'ara el president s'ha de menjar la seva xulada amb patata frita: el jutge ha arxivat el cas.

 El PSIB-PSOE ha decidit tallar amarres amb Ib3. Ha decidit deixar de participar en els seus programes. Que les misses negres televisives les facin tot sols... Que les grans orgies peperes les facin sense convidats socialistes... Que Matas presenti ell mateix els informatius... Que els directius llepin tot sols el trespol periodístic per on passa qualsevol càrrec del PP.

Les bufetes de la sospita li esclaten a n'en Jaume Matas una darrera l'altra. Ara resulta que quan era ministre va efectuar una misteriosa compra d'una finca a Andratx. D'entrada eren uns terrenys ANEI, és a dir sense possibilitat de construcció. I resulta que el perímetre de la finca, a un costat, fa una forma rara. Tot té una explicació: era per "salvar" la finca on el germà de n'Hidalgo té el restaurant. Però hi ha més.

IB3 s'ha convertit en la televisió més cara d'Espanya. TVE costa 28 euros per habitant, TV3 en costa 43 i IB3, més del doble: 90 euros per cap dels que vivim a les Illes Balears. És a dir, pagam 90 euros cadascun (fins i tot els nadons i els més vells del poble) per pagar sobiranament al Dr. Beltrán, a Carlos Dávila, a n'en Calafat, a na Umbert, i a tots els experts manipuladors. Què en som de generosos!

"Senyor president, què pensa fer vostè en relació a tots els responsables municipals del PP que estan imputats en afers judicials de corrupció?, pregunta Francina Armengol en el plenari del Parlament de les Illes Balears".

"Li he de dir que només hi ha una persona imputada per corrupció i pertany al Partit Socialista: Margarita Nájera", respon Jaume Matas.

Gran impacte a la cambra parlamentària. "Haurà perdut el capet el president, que ja no se'n recorda de res?"

 La seqüència dels fets és la següent: el socialista Antoni Nadal denúncia a la batlessa de Felanitx per afavorir a 16 empreses amb interessos immobiliaris gestionades per membres del PP. La batlessa, excitada, li diu "Aniré a per tu". Nadal comença a rebre amenaces telefòniques i insults per a ell i la seva família. L'endemà troba foradades les rodes del cotxo. Què hem de pensar? Si és blanca i la venen en tetrabrik...

Sovint els signes del que passa ens apareixen davant el nas. A la missa de celebració de l'obra den Miquel Barceló a la Seu, el conseller Rodríguez va anar a combregar, acompanyat de ben a prop den Parera, advocat dels casos impossibles del PP. No he pogut evitar de pensar en aquell versos del Machado: "Aquel trueno, vestido de nazareno".

 Després de publicar aquest article en defensa del diàleg en el procés de pau al Pais Basc em vaig quedar a plaer. Ja estic fart de sentir tanta bajanada hipócrita dels pepers. Ja està bé de las "concesiones políticas", l'AVT, i el "ceder al chantaje". Comença a ser hora de parlar clar. Són uns tres minuts i mig de lectura de cap de setmana. No fa mal. 

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Mirarem de no morir
• Però hi ha crisi o no a Balears?
• El retorn del cañellisme
• Els fariseus de la doble moral
• El video de Rodrigo
• Reflexions sobre guanyar i perdre
• Fer política sense sou
• “¡Zapatero, dimisión!
• Un tomb electoral colossal
• No hi ha mitges tintes
• Perill real !!!
• El PP castiga als votants del PP
• No volen que anem a votar
• Qui té duros...
• El debat i les apostes
• Són iguals?
• Amaguen la "mano dura"
• Rajoy i els currantes
• Sempre xerra un coix
• Dos blogs i tu
• Canvi de format
• Quatre gotes sobre el Metro
• JB07: Els morts de la demagògia
• JB07: Cadena perpètua
• Maioneses d'estiu
• JB07:Feromones a gogó
• JB07: Queda tant per fer...
• JB07: Sota els plàtans de Santa Eulàlia
• JB07: L’intermitent a la dreta
• JB07: Nous temps

• blog diari [149]
• A l'ombra de la figuera [33]
• JB07 [153]
• JB2011 [8]
• articles polítics [2]
• Blog diari (tardor) [84]
• articles socials [19]
• Articles [14]
• general [2]
• "Els anys d'excepció" [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom