jordi bayona

Diuen que les maioneses fetes a casa són  perilloses l'estiu. Perill d'intoxicació. Ahir vaig passar una estona llegint els comentaris dels posts dels darrers dies. Com sempre, hi ha de tot color i això és bo. Hi ha una línia d'arguments, pretesament sorgits des de l'esquerra radical que, si mires, el seu IP i el cerques a comentaris d'abans de les eleccions treus ¡Bingo!.

Llegesc que a un bar de Magalluf han instal·lat una màquina dispensadora de feromones. Introdueixes un euro i et surt un raig d'un líquid que presumptament conté feromones que actúen com atractiu sexual pel sexe oposat. En aquesta legislatura n'hauríem de tenir un bidó d'aquest líquid màgic.

Després de 3 setmanes d'inactivitat en aquest bloc, fruit de les tasques de formació del Nou Govern i d'una reflexió personal de futur, reprenc aquesta col·laboració a la xarxa.

Deman excuses a tots els que esperaven l'article diari i agraeixo als que m'han incitat a continuar. Obeiré a aquella antiga consigna de la meva adolescència militant que feia referència a la "revolució permanent". La lluita mai s'acaba.

Avui ha estat un dia intens en emocions. Des de las 7 de l'hora baixa, les Illes Balears tenen un president socialista, un home d'esquerres, amb projectes de reforma del país i amb les mans netes. En Matías Vallés, amb el seu sarcasme habitual deia que "por lo pronto este presidente nos saldrá más barato que el anterior". En aquesta terra, gestionar lo públic amb les mans netes començava a ser una excepció.

 Quan a Tony Blair li demanaven que definís quina era l'estratègia de la Tercera Via - el new egualitarism - solia dir que tot consistia en posar l'intermitent a la dreta però després girar a l'esquerra. A la pràctica això volia dir que d'entrada, havia de crear els consensos socials i polítics necessaris per accedir al govern amb un programa de reformes assenyades i, després, des de l'estabilitat política aplicar mesures de contingut fortament social. El discurs de Francesc Antich deu anar per aquest camí. Podriem parlar de la Quarta Via, la balear.

Ahir va aparèixer al DM una foto d'un gran contingut simbòlic: Francesc Antich, amb Sebastià Escarrer i Simón P.Barceló, els hereus dels dos grans imperis hotelers de les Illes Balears. Són nous temps i és precisament això el que fa preveure certa bonança pel nou Govern. Al manco pareix que no serà víctima de maquinacions polítiques i econòmiques com va ser l'anterior Govern de Progrés.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Mirarem de no morir
• Però hi ha crisi o no a Balears?
• El retorn del cañellisme
• Els fariseus de la doble moral
• El video de Rodrigo
• Reflexions sobre guanyar i perdre
• Fer política sense sou
• “¡Zapatero, dimisión!
• Un tomb electoral colossal
• No hi ha mitges tintes
• Perill real !!!
• El PP castiga als votants del PP
• No volen que anem a votar
• Qui té duros...
• El debat i les apostes
• Són iguals?
• Amaguen la "mano dura"
• Rajoy i els currantes
• Sempre xerra un coix
• Dos blogs i tu
• Canvi de format
• Quatre gotes sobre el Metro
• JB07: Els morts de la demagògia
• JB07: Cadena perpètua
• Maioneses d'estiu
• JB07:Feromones a gogó
• JB07: Queda tant per fer...
• JB07: Sota els plàtans de Santa Eulàlia
• JB07: L’intermitent a la dreta
• JB07: Nous temps

• blog diari [149]
• Blog diari (tardor) [84]
• JB07 [153]
• A l'ombra de la figuera [33]
• JB2011 [8]
• articles polítics [2]
• articles socials [19]
• Articles [14]
• general [2]
• "Els anys d'excepció" [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom