jordi bayona

L'INE ha assenyalat que el creixement de les Illes Balears el 2007 va ser d'un 3,8 similar al de la resta d'Espanya. No som cap expert, però aquesta xifra deu ser una de les més altes d'Europa. Tenc un amic que diu que, per saber si ha crisi o no, basta anar als bons restaurants de peix i marisc i veure com està el menjador. I ara per ara no s'hi troben taules buides.

Que la construcció davallarà i crearà els conseqüents desajustaments econòmics i d'ocupació pareix ja inevitable però no indesitjable del tot. Els propis constructors han dit que en tres anys s'han menjat el que s'havia de construir en 10 ó en 15.

Tots ens hem omplert la boca dient que aquí s'ha construït massa. No seria normal que ara diguéssim el contrari. Empresaris i institucions hauran de treballar plegats per amortir els efectes de la davallada: construcció d'habitatges socials, rehabilitacions, obra pública&

El que no era normal és que en el país on més es construïa, l'habitatge per les persones de classe mitja i baixa fos el més car d'Espanya. I aquí hi ha molt per fer.

Tornat de viatge llegesc amb sorpresa les condicions que Delgado posa a la direcció del PP per pactar a una executiva de síntesi. Renovació de la primera línia del partit (cosa que podria ser assenyada), reforma estatutària per tal d'incloure el "balear y sus modalidades" (Ostis!), derogació de la Llei de Normalització Lingüística (toma castanya!), i un sistema educatiu basat en el model lingüístic anterior.

Francament, pareix que tot estigui pactat. L'actual direcció rebutja les condicions i proposa una línia política centrada i regionalista. Un cañellisme sense Cañellas. I aquí tots contents.

Hi ha, però, un greu risc: que Delgado no estigui sol i que tengui un esbart de votants que pensen igual que ell. I és que el PP té un problema estructural: la flassada ideològica no tapa a tots. I si els hi tapen el cap, mostren els peus. I a l'inrevés.

Llegesc un article de l'amic Jaume Santandreu que el Mestre ho perdonava tot manco la hipocresia dels fariseus, dels predicadors de la doble moral, als quals els hi va dir, al llarg dels Evangelis, de tot. I es pregunta també pels nostres fariseus, els fariseus d'avui.

Ara fa un any, en Miquel Ramis i na Rosa Estarás, lloaven la figura den Matas, ment preclara de la política balear, que creien, tenia guanyades les eleccions i tornaria a regnar sobre l'arxipèlag. Avui li diuen pels diaris que si ha fet de Pere Mateu o que va ser un error garrafal que els va perjudicar molt.

D'en Rodrigo ja està tot dit (o quasi tot), però el PP de Cort encara vol fer girar la truita política. La realitat és que na Catalina Cirer surt molt tocada d'aquest afer que ha posat en evidència el fariseísme de la doble moral que en parla en Santandreu.

Veus, l'únic que sempre diu el mateix és n'Aznar. Cinc anys després ens enfloca que "hoy la situación en Irak es muy buena. Yo volvería a hacer lo mismo". D'això és diu coherència. Encara que se m'acudeixen un parell de qualificatius més.

Amb els ex companys de professió periodística parlam del tractament que s'ha donat a l'afer de Rodrigo de Santos. Molts diuen que s'ha fet un gra massa. Sis pàgines diàries durant un parell de dies (a la mallorquina), fa moltes pàgines.

No obstant, jo de cada vegada crec menys en les influències dels tractaments dels mitjans sobre la massa. I és que la gent, de cada vegada, és menys beneita i, més enllà de la presentació en els mitjans, solen treure les seves pròpies conseqüències. Encertades o errades però les seves.

A més, els mitjans digitals i la xarxa han romput ja el monopoli interpretatiu dels mitjans audiovisuals. No m'estranyaria gens que ben aviat ja corri per la xarxa el famós vídeo enregistrat des d'un telèfon. Això és imparable.

Avantatges i desavantatges de la comunicació global en xarxa.

A la política són igualment necessàries la reflexió i l'autocrítica quan es guanya com quan es perd.

El PSIB faria molt malament en fer una valoració absolutament triomfalista de la seva victòria electoral i pensar que s'ha produït exclusivament per mèrits propis i que es un vot "amarrat" per a les properes eleccions. Ha guanyat, enhorabona, però s'han d'examinar meticulosament els orígens i paternitats de la victòria. No es pot reproduir l'error de 1999.

UNITAT no veig que hagi fet massa autocrítica. En aquesta mateixa casa he llegit fins a l'exasperació que els que s'han equivocat són& els votants !!! perquè no els han votat a ells i han optar pel bipartidisme. Anàlisi errònia. Si ningú entona el "mea culpa" i es recondueixen estratègies, la propera desfeta també està assegurada.

De totes les declaracions que han fet membres del Partit Popular en torn al futur del partit i de la renovació, hi ha una, que surt publicada avui, que la trob particularment adient. "Tenemos que aprender a hacer política sin sueldo", diu un ex conseller del Consell de Mallorca, Miquel Munar. Bona!

A tots per partits, però sobre tot al PP perquè ha estat hegemònic durant 25 anys, existeix l'espècie de polític que surt de la Universitat i va directament al sou públic. Mai ha fet feina a una empresa privada o ha guanyat unes oposicions.

Alguns dels dirigents actuals del PP en són un exemple. En Gabriel Cañellas els va treure pràcticament de la Universitat.

Jooquín Leguina, mig polític, mig filòsof, deia sempre que "Para entrar en política habría que exigir haber cotizado al menos durante 10 años en la Seguridad Social".

Trob que no és una mala idea. Seria una iniciativa per airejar el món dels polítics i deixar entrar per la finestra el vent de l'ètica i la vocació de servei.

Una petita aportació a la reflexió que fa el PP sobre la "dolça derrota" que patí en la jornada electoral. Que no cerquin molta cosa: la clau la tenen dins ca seva. El que ha passat es troba resumit en un crit que se sentia a la calle Génova quan duien aproximadament el 80 % escrutat: "¡Zapatero, dimissión".  

Zapatero hauria d'haver dimitit ahir vespre mateix. No sabem de què, però hauria d'haver dimitit. Un  personatge tan fi com en Peridis no ho hagués definit tan bé. 

Al segle XXI, a Europa, els beneficis del "hooliganisme" polític són flor d'un dia. Tant de treure al carrer els bisbes,  les escoles catòliques, els defensors de la família tradicional,  les víctimes del terrorisme (una asociació víctima, sobre tot, dels seus dirigents), els "unidors" d'Espanya i a qualsevol altre pancarter, crea una cultura d'irracionalitat contestatària que, com una llosa, els mantindrà a l'oposició mil anys. Impossible fer combregar a una majoria amb aquests postulats

 Per mi, ja poden seguir així.

El PSIB és el partit més votat a les Illes Balears. La gran hegemonia del PP, mantinguda durant molts d'anys, és ja història passada.  Es tracta d'un tomb colossal a la política de les Illes Balears i un punt de referència per a les estratègies de futur.

Els socialistes han aconseguit un 44,12 % del vot. Tots els altres partits (PSM, ERC, EU i fins  tot UM), tots plegats sumen 8,28 %. El PP queda tocat d'ala. A les primeres eleccions que no pot organitzar des del poder (ni del Govern, ni de cap Consell Insular, ni de Cort) es pega una batacada i cedeix el lideratge polític. La "Unitat" den Pere Sampol no farà, com era de preveure, cap història. EU queda immersa en una nova crisi i UM queda diluïda en aquest marasme de sigles que, totes plegades, no arriben ni a un 20% de la força del PSOE balear. 

En toca aquesta situació, el Govern de les Illes Balears ha de seguir governant i preparant una bona feina pel 2011. Convindria que tothom assumís el seu paper, colaboràs lleialment i es deixessin de banda vedetismes polítics que, com s'ha vist, no condueixen en lloc.

2011 hauria de ser la debacle definitiva del PP a les Illes Balears.

A l'hora d'escriure el darrer post abans de les eleccions es té tendència a reflexionar sobre el caldria dir per ser més eficient electoralment. Aquí, a Balearweb, crec que és una batalla perduda.

Crec que tothom té el vot decidit i que res el farà canviar. Pot haver, persones, però, que no vagin  a votar perquè, pensen en un excés de criticisme, que "en això de la política tots són iguals". 

A tots aquests els hi diria que la vida està plena de rutines, grisors i dissabtes anant a comprar amb el carretó al super. I que tenim poques ocasions per a demostrar qui som i què volem. Demà n'és una. 

Ja sé que, sovint, cap partit respon a totes les nostres conviccions i expectatives. Fins i tot jo,  a vegades, som crític amb alguns aspectes del meu partit. Però en el moment sublim, aquesta no hauria de ser la darrera reflexió. La consciència col·lectiva és una suma de consciències individuals.

Dilluns viurem en una col·lectivitat el govern de la qual serà responsabilitat d'una persona com Zapatero o d'un  altra com Rajoy. No hi ha mitges tintes. 

Més enllà del problema d'ETA, els amics de Balearweb s'imaginen perfectament com serà la govenança de Rajoy i de tota la seva cort política i social del PP. N'estarem orgullosos? 

Bona sort per a tothom.  

"El Periódico" publica, a la seva edició d'Andorra, (a Espanya està prohibit) una enquesta a només dos dies d'acabar la campanya electoral. El PSOE avança per molt poc al PP però empaten a diputats.

Estariem davant una situació similar a la de l'any 2000 en la qual el PP savia que treuria la majoria absoluta però ho amagava per no fer por. Ara es dediquen a dir que Zapatero té assegurada la majoria absoluta, justament amb la mateixa intenció.

Existeix per tant, un perill real de la tornada de PP al Govern.

Aquí tenim dues possibilitats: seguint mirant-mos la guixa entre els progressistes o una gran mobilització electoral.

Passarà el que volguem que passi.

D'aquesta campanya electoral que ja entra a la recta final he retingut dues coses essencials:

1. Que el PP no vol que l'electorat socialista es mobilitzi. Juga a l'abstenció. Quan menys gent voti, millor per a ells.
2. El mal negoci que per a les Illes Balears suposa que el PP governi a Madrid. Ho vam sofrir durant la passada legislatura del Pacte de Progrés. Aznar no ens donava ni el bon dia. El que és curiós és que aquesta política de càstig del PP a Balears com és evident, la paguen els ciutadans i, per suposat, també els que han votat PP.

Convindria que en prenguessin nota.

Han estat ells mateixos, els cervellets del PP, els que ho han deixat clar: la seva estratègia és que el votant socialista tengui dubtes i deixi d'anar a votar, que es transformi en un abstencionista.

Com a estratègia electoral tot és vàlid, però com a pronunciament étic és, francament, penós.

El gran avantatge és que la seva principal arma es pot tornar en contra d'ells, precisament per aquesta xuleria típica del PP: bastaria en que tot aquell que alguna vegada va votar socialista, anàs a votar. Bastaria que els que no volen que en Rajoy s'instal·li en el Govern d'Espanya, anassin a votar.

Quedarien ben fotuts

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Mirarem de no morir
• Però hi ha crisi o no a Balears?
• El retorn del cañellisme
• Els fariseus de la doble moral
• El video de Rodrigo
• Reflexions sobre guanyar i perdre
• Fer política sense sou
• “¡Zapatero, dimisión!
• Un tomb electoral colossal
• No hi ha mitges tintes
• Perill real !!!
• El PP castiga als votants del PP
• No volen que anem a votar
• Qui té duros...
• El debat i les apostes
• Són iguals?
• Amaguen la "mano dura"
• Rajoy i els currantes
• Sempre xerra un coix
• Dos blogs i tu
• Canvi de format
• Quatre gotes sobre el Metro
• JB07: Els morts de la demagògia
• JB07: Cadena perpètua
• Maioneses d'estiu
• JB07:Feromones a gogó
• JB07: Queda tant per fer...
• JB07: Sota els plàtans de Santa Eulàlia
• JB07: L’intermitent a la dreta
• JB07: Nous temps

• blog diari [149]
• Blog diari (tardor) [84]
• JB07 [153]
• A l'ombra de la figuera [33]
• JB2011 [8]
• articles polítics [2]
• articles socials [19]
• Articles [14]
• general [2]
• "Els anys d'excepció" [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom