jordi bayona

Gràcies a tots els comentaristes del Blog de Notes 44 perquè en molt poc temps han fet una desena d'aportacions prou interessants en el debat del model turístic i l’ecotaxa. Satisfà poder debatre des de la lleialtat i la sinceritat. Permeteu-me una breu valoració i ja no tornaré a donar la tabarra.

 (Segueix)

És un error històric criminalitzar l’ecotaxa en tant que un dels instruments que va utilitzar el Govern Antich per forjar un nou model turístic per aquest país. És més, davant el setge financer organitzar pel Govern Aznar contra el de Progrés, era pràcticament l’única possibilitat de treure recursos per treballar en aquest sentit. La ressistència organitzada per un parell d’hotelers (pocs però poderosos i influients damunt la resta) va crear una situació d’enfrontament, amb resultats que tots coneixem.

 (Segueix)

Excepcionalment, avui rompré el costum de no fer comentaris dels comentaristes d’aquest blog. El cos em demana respondre’ls gaire bé tots però no tinc temps material i no vull fer parts ni quarts. N’hi ha de molt interessants i, en general, demostren l’autèntic bateg de la gent progressista d’aquest país.

 (Segueix)

Observ que hi ha certa tendència pensar que el PP, i en concret, Jaume Matas, van sobrats i que aquesta legislatura serà un passeig triomfal. Veient algunes de les coses que passen jo opino tot el contrari.

 (Segueix)

Només tenc una resposta per a tots aquells que voldrien aquest blog (i a tots els que li donen suport) posats en una safata de plata, com si fos el cap sanguinolent del Baptista exigit per Salomé.

Que mirin en el llistat de blogs d’aquesta casa i comprovin que en dos mesos hi ha registrades 20.000 lectures i centenars de persones que participen amb els seus comentaris expressant opinions de tot tipus, generalment contra la dreta cavernícola i sectària. Això els hi cou perquè no ho poden evitar.

 (Segueix)

Dues anotacions de la convenció del Partit Popular que tenen que veure amb els blogs i amb la radicalitat i sobre les quals hi ha per llogar-hi cadiretes.

 (Segueix)

Fa uns dies llegia a “El PAIS”, en un debat sobre la situació de la llengua castellana a Catalunya, l’aportació d’un tal Francisco Rodríguez Adrados, membre de la Real Academia Española de la Lengua. Lluny d’asserenar la controversia, aquest il·lustre lletraferit conformava un seguit d’exageracions, manipulacions i mentides que em va indignar. Paradoxalment, els de “la una, grande y libre” caven profundes síquies entre els territoris espanyols. Tot això és perillós perquè la pasta de dents, quan la treiem del tub, ja no la podem tornar posar dedins. És una iresponsabilitat. Vaig escriure un article en el “Diario de Mallorca” que el llegireu en 5 minuts i el trobareu a continuació.

 (Segueix)

Els fitxatges del president Matas per promocionar Mallorca li han sortit fins ara ben foradats. Primer va ser Michael Douglas, que va cobrar 4,8 milions d’euros (800 quilos) per endossar al Govern el mort de Costa Nord, que per a l’actor era una ruïna. Un escàndol que val la pena recordar.  (Segueix)

No som jugador però ara mateix posaria messions pel que serà l’eix de la campanya electoral del Partit Popular a les Illes Balears a les pròximes eleccions.

L’enunciat de Jaume Matas i els seus es basarà en una seqüència dels tres punts que trobareu a continuació:

 (Segueix)

Jordi Bayona

Mig adormit, aquest matí sent per la ràdio que el president Matas demana el 3 %. “Ostis! – pens – ara ja ho demanen cara alta i per la ràdio! És natural, Matas sempre ha dit que no hem de ser menys que Catalunya i com allà es va armar un bon rebombori amb el 3 % de comissions que pretesament cobrava el partit de Govern sobre les obres que feia...

Però no és això. En realitat els informatius del matí parlaven de que el president vol que l’Estat li doni el 3 % de totes les inversions de l’Estat, que serien uns 3.000 milions d’euros en els propers 10 anys. A jo no em sembla malament. El que passa és que no sé que pensarà Rajoy quan li digui que vol per Balears un Estatut que supera el finançament de l’Estatut de Catalunya, contra el qual el PP va recollint signatures perquè el considera insolidari. Li dirà també Matas que, al igual que Catalunya, també volem ser una nació?

Jo no descart que es puguin pactar aquests 3.000 milions d’euros que demana Matas. Però corre el risc de que li passin comptes i que li diguin: “Miri sr. President, vostè es gasta 4.204 millons d’euros en obres d’infraestructures colossals, autopistes desproporcionades, hospitals nous innecessaris... Per tant, deixi de gastar-se 3.000 i ja esteim cabals. El país i el medi ambient li agrairan.

El drama és que tot l que està fent endeuta el nostre país fins l’any 2033. Són crédits i concessions per 25 anys. Aixó son sis legislatures, sis governs que estaran fermats de mans per aquesta bogeria...

Tenim un parell d’alternatives per celebrar la Diada de les Illes Balears, beatífica jornada per a la nostra autonomia: assistir al campionat de petanca, regalar-se amb la trobada de les Cases Regionals, escoltar els discursos de Jaume Matas o .... escoltar “CEMENTO” el nou CD de “Rock&Press” que serà presentat demà dijous i divendres, a les 20.30h. en el Teatre Sans.

“Cemento” té molt a veure amb aquest blog: som companys de feina, ja granadets, i no volem privar-nos del gust de dir allò que ningú diu però que molta gent ja comença a pensar. Amb un parell de petites referències de cançons vos bastarà perquè les glàndules salivars es posin em marxa: “La Pe con la Pe (la ka con la ka) parla de cabrers, de flaquers, de castillos i confirma que, en aquesta vida, “o mueres o MATAS”.

També es parla de la casa de Madama Gorvachova, de factures i de Rasputins, que he acabat d’entendre. No hi manquen gloriosos referències a la gran admiració que aquests músics senten per IB3.

La cançó que dona títol al CD, “Cemento”, és ben estranya. Parla de grues, carreteres, inauguracions, requalificacions, obscures corrupcions....

Per acabar d’aclarir-ho tot, ens veurem al qualsevol dels dos concerts de “Rock & Press” : DEMA DIJOUS I PASSAT DEMÀ DIVENDRES, A LES 20.30 H. AL TEATRE SANS.

(www.rockandpress.com)

Jo em deman si avui hi ha res que celebrar a Eivissa com per que el Govern al complet, amb el seu president al front, hagin llogat tot un avió per celebrar a les totes, a la major de les Pitiüses, el Dia de les Illes Balears.

Evissa viu moments convulsos per mor d’una encaparrotada dels seus governants del Consell i del propi Matas. Perquè menyspreuen les veus que s’alcen contra els projectes d’autopista? Perquè no es volen seure, dialogar i pactar? Ells juguen a la confusió i a la manipulació però la realitat és que no hi ha ningú que digui “no volem que es millorin les carreteres”. Perquè, com és natural, hi ha un altra manera de fer carreteres, més respectuosa amb el medi, amb la idiosincràsia illenca, a la mesura de les persones i amb els mateixos nivells de seguretat.

A més... saben els ciutadans què costarà aquesta caparrudesa i prepotència? Una milionada d’euros. Francesc Antich va proposar fa dos dies que si s’assolia un consens sobre un nou disseny d’aquestes carreteres serien incloses en el Conveni de Carreteres i les pagaria íntegrament l’Estat. Els ciutadans de les Illes no pagarien ni un euro!

Idò no: s’enfoten d’endeutar aquest país de tots. Consenten que milions d’euros se’n vagin a un altra banda per tal de no seure’s i pactar. Prefereixen dir, com ho fa Jaume Matas, que tot és cosa de quatre moixos radicals.

I després es demanen perquè la gent no vol celebrar res a Eivissa amb ells...!

“Diario de Ibiza” publicà diumenge una entrevista amb el President Matas. Va ser una peça periodística d’alt nivell, perfectament conduïda pel seu director, Joan Serra. Pel primer mandatari de les Illes, el problema que es viu a Eivissa amb les autopistes “es un problema de comportamientos radicales, violentos, en contra del Estado de derecho”. Creu que, amb tot aixó “se està activando una bomba de relojería” i que “es una lucha contra la democracia” I de passada diu als milers de persones que es van manifestar que, quan acabin les obres, tothom estarà d’acord amb les autopistes”.

És notori el procés de simplificació i criminalització en la visió del problema per part del nostre president. Jo li demanaria que reflexionés un poc perquè per ventura la realitat sigui un poc més complexa. No sé com hauran caigut aquestes paraules als milers de manifestants...

Per altra banda, poca sorpresa quan diu que la culpa de tot aixó la té el PSOE, “que no quiere que se hagan carreteras”. Tothom sap que, en aquests casos, el president pinta amb el pinzell gruixat i només l’interessa la “caça major”.

El que sí m’ha cridat l’atenció és la voracitat cap el misser que defensa als expropiats, de qui diu que “és un abogado implicado políticamente, que no es neutral”. I jo em deman si en Parera, advocat den Matas als casos Mapau i Bitel era neutral. És més... és neutral el propi Matas? Per favor...!

El que passa és que seguim amb aquestes ganes irrefrenables de voler tallar d’arrel qualsevol discrepància, ja sigui d’un misser, d’uns expropiats, d’un partit polític, de milers de manifestants.... o un simple “bloguer”. Que ho sé ben bé.

Aquesta manera d’entendre la política té un nom. Que cadascú se l’imagini.

Jordi Bayona

Llegesc una àmplia entrevista de Maria Umbert a “Diario de Mallorca” i tot d’una pens, veient el titular, que aquesta senyora ja comença a entendre de què va la cosa. “De nada sirve una televisión pública si no tiene público”, diu. I no li manca raó però estic convençut que és una frase que no volia dir, entre altres coses perquè la seva autora real és la directora general de RTVE, Carmen Cafarell.

De l’entrevista m’he anotat pel Blog de notes dues cosetes:

1. Els patètics equilibris que han de fer per defensar unes audiències. Resulta que ara diu que IB3 té actualment un índex de fidelització del 28 % quan fa unes setmanes Estaràs va dir que era del 45%. “El dato era del mes de octubre”, diu Umbert que, en conseqüència reconeix que va a menys i que ha davallat quasi a la meitat. També se li escapa que importants anunciants com els de la industria perfumera i juguetera no han inclós IB3 a les seves campanyes de Nadal “porque nos consideran un mercado residual al no tener una medición propia”.

2. La directora d’IB3 diu que no vol doblar les pel·lícules al català “porque no vamos a potenciar el mercado de doblaje de otros territorios” i diu que esperarà “a que en las Islas se pueda doblar con calidad la lengua pròpia”. I, per tant, les emet en castellà.

És massa gros per contestar-li. No vull perdre ni un moment més en aquesta senyora però crec que a les Illes Balears ens mereixen alguna cosa millor.

Record quan Josep Melià deia que una de les paradoxes dramàtiques d’aquest país és que els que han tengut la responsabilitat de endegar l’autonomia, mai han cregut en l’autonomia. Afegirem la senyora Umbert a la llarga llista, aplicada a la televisió pública del nostre país.

Per aquest cap de setmana de carnaval i rues deix al blog un article que vaig publicar aquesta mateixa setmana al Diario de Mallorca. Es tracta d'una peça curiosa que pot desintoxicar durant unes hores la tensió social, política i personal que ens ha tocat viure.

Sabeu que hi ha un moviment creacioniste de clara tendència dretana que vol desprestigiar les teoríes científiques de Darwin i vol posar iniciatives religioses en la creació del món. Aquesta situació m'ha permés escriure sobre una polémica en torn a Darwin que es va viure fa molt de temps i que es va centrar en un curiós licor: Anís del Mono. L'història ve a continuació. (Segueix)

Llegesc que Abel Matutes ofereix 300.000 euros de recompensa a qui aporti una prova definitiva de que alguna de les seves empreses està vinculada als grans projectes d’autopistes a Eivissa. Això és un homo!

Però jo no vull ser menys i li seguesc d’envit. El més que triplic. Jo oferesc 1 milió d’euros a qui aporti una prova definitiva de que Jaume Matas és el propietari del iot “Patrina II”, del qual en vaig fer referència en el blog d’ahir.

Com és natural ningú aportarà cap prova. Això voldrà dir que no és propietari, la qual cosa no significa que en tregui beneficis. Com ja varem veure ahir el president Matas, Aznar, Rajoy, el President del Tribunal Suprem i companyia utilitzen el iot cada vegada que volen, talment com si fos seu. I, a més, el propietari, Gabriel Escarrer, encantat.

Pel que es veu, Abel Matutes té tendència a prendre la gent per beneita.

Francament, la dreta balear prospera molt econòmicament però conserva les formes més troglodítiques. Aquesta sortida de l’Amo d’Eivissa, convocant una roda de premsa per posar damunt la taula un caramull de doblers només pot ser interpretada en clau caciquil i de menyspreu a les persones, a la cultura i a la intel·ligència.

Jordi Bayona

Llegesc en els diaris que el president Matas va navegar amb Francisco José Hernando, President del Tribunal Suprem, precisament el dia després que el mateix Tribunal Suprem decidís iniciar l’inadmissió, per raons formals, del recurs en el cas Bitel. Vaja quina oportunitat!

El diputat Toni Diéguez ha demanat explicacions al Govern sobre aquesta casualitat i Rosa Estaràs diu que no pot donar-ne cap perquè aquest fet correspon a l’agenda privada del President i que ningú té dret a saber-ne més.

El diputat va contestar que el president Clinton també va tenir un afer privat amb la senyoreta Lewinsky i que la intimitat presidencial no va impedir que actués el Fiscal General en aquest cas de relacions personals del president.

Pel que es sap, Matas i Hernando es varen passejar a bord del iot “Petrina II”. I com que el nom em sonava faig una petita investigació a Google i .... “Bingo!”.

Informació publicada a “Elmundo-eldia.com” el 8 d’abril de 2004: “Fuentes consultadas por este diario no descartaron que Rajoy, Matas y Zaplana aprovechen su estancia en Mallorca para compartir un crucero como el que realizaron el pasado mes de agosto, por aguas de Baleares, a bordo del yate Patrina II, propiedad del empresario hotelero Gabriel Escarrer”.

És fantàstic. Sense cercar-ho, deixes passar un poc de temps i surten tots els noms que toca sortir i tot acaba quadrant. Interpretar el que passa és més fàcil del que pareix.

Franco tenia un iot oficial, l’ “Azor”. Pel que es veu, Matas també té el seu. I encara que no sigui oficial ni seu, com si ho fos. Per això està n’Escarrer.

Jordi Bayona

“El colegio Everest de los Legionarios de Cristo proyecta un centro en la isla”. Llegesc i rellegesc el titular del diari amb la mateixa impressió inicial. No m’ho puc creure. No sé qui són, però només el nom ja fa por. Sona als anys durs del franquisme.

- L’altre dia el Govern ven, a preu de patató, un solar al Parc Bit perquè facin una gran escola de l’Opus Dei.

- Comencen les emissions a Mallorca de Radio Maria, dedicada exclusivament a temes religiosos

- El mateix Govern dona fons públics per construir instal·lacions i aules... als col·legis privats.

- Un parell de dies abans, Cort donava al Bisbat, pel mateix preu, un grapat de solars de Palma per construir-hi esglésies en els propers anys.

- Un suposat gran expert diu que això dels col·legis mixts és un desastre perquè fomenta la violència de gènere...

I jo em demano on som! D’on surt aquest retorn als aspectes educatius més rancis?

Mentrestant, l’ensenyament públic, famèlic, sense inversions, camí de convertir-se en gueto de classes baixes i conflictives. Fins i tot el Govern reconeix que el seu rendiment escolar és més baix que en els concertats. I com no ha d’ésser si cada dia l’enfonsen un poc més!

I tot això diuen que ho fan en nom de la llibertat d’ensenyament. Con és natural aquesta gent no té ni idea del que és llibertat ni del que és ensenyament.

L’altre vespre reb la telefonada d’un amic. “A la ràdio d’IB3 t’estan posant blau”, em va dir. Reconesc que em vaig alarmar. No per l’interès que tenen per jo a la casa, que ja el conec, sinó perquè a aquelles hores l’amic estigués escoltant aquella ràdio. Tot d’una va desfer el malentès. No ho havia escoltat. Parlava amb una persona que fa feina allà i que no té altre remei que fer-ho. Per tant, tot normal. L’oient seguia sense existir.

Aprofità per contar-me una curiositat. Per guanyar oients volen posar falques de promoció de l’estil “Jo també escolt IB3 ràdio”. Idò qualcú manda que es surti al carrer i que s’enregistri la veu de distintes persones que repeteixen aquesta frase. Bona idea. Llàstima, però, que l’enregistrador torna de buit. No ha trobat a ningú al carrer que escoltàs la radio o que ho volgués dir davant el micro. Però a grans problemes, grans solucions: ho diran les veus dels treballadors de la casa i punt. I així emeteixen les falques.

La màgia de les coses fa aquestes paradoxes. Cada vegada que emeten allò de “Jo també escolt...” és la confirmació secreta de que no han trobat ningú que l’escolti.

Però no tot ha de ser tan negatiu. Un responsable de la ràdio va donar l’altra dia una ordre d’estalvi de despesa: “Els talls de veu que s’utilitzen per fer les informacions no seran els que subministra l’Agència Efe, que ens surten massa cars. Utilitzarem els que emeteix la COPE, que no tan sols no ens costen ni un euro sinò que, a més, ens venen “nets”.

D’això darrer no hi ha cap dubte. Tot queda a casa.

Jordi Bayona

El president Matas s’ha passat els darrers dies manifestant que el PP ja té a punt totes les estratègies electorals per guanyar la majoria absoluta a Mallorca: manuals pels candidats, trobades amb batles i regidors, documents d’estratègia de com guanyar les eleccions... He sentit que parlen “d’infiltrar-se” dins la societat. Tot aixó queda molt modern, de l’estil comité de campanya electoral nordamericà.

La realitat, autèntica i cruel realitat, és molt més senzilla. Un observador del que passa als pobles m'ho explicava aquest matí mateix i posava dos cassos concrets:

1. Un conseller arriba a un poble de Mallorca i promet un caramull de coses per a la gent la tercera edat. Només posa una petita condició: que nomenin un parell de membres del PP a la junta directiva de l’associació, que seran, molt probablement, els que posaran a les listes electorals. Menja “infiltració”!

2. Un regidor d’aquest partit, quan un veïnat del poble li demana si pot construir una o altra cosa en terreny rústic li diu: “Jo no t’he dit res, pero tu fes i ja veurem..ningú t’ho tomarà. Pensa que si governen els altres no t’ho deixaran fer. Així que ja saps què has de votar”. Visca l’infiltració social!

Per tant, cap novetat en l’estratègia electoral de la dreta en aquest país. Res de sofisticacions ni de modernitats de G-10 i Grups d'Estratègia. És la de sempre. La de fa segles. La que tots coneixeu...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• Mirarem de no morir
• Però hi ha crisi o no a Balears?
• El retorn del cañellisme
• Els fariseus de la doble moral
• El video de Rodrigo
• Reflexions sobre guanyar i perdre
• Fer política sense sou
• “¡Zapatero, dimisión!
• Un tomb electoral colossal
• No hi ha mitges tintes
• Perill real !!!
• El PP castiga als votants del PP
• No volen que anem a votar
• Qui té duros...
• El debat i les apostes
• Són iguals?
• Amaguen la "mano dura"
• Rajoy i els currantes
• Sempre xerra un coix
• Dos blogs i tu
• Canvi de format
• Quatre gotes sobre el Metro
• JB07: Els morts de la demagògia
• JB07: Cadena perpètua
• Maioneses d'estiu
• JB07:Feromones a gogó
• JB07: Queda tant per fer...
• JB07: Sota els plàtans de Santa Eulàlia
• JB07: L’intermitent a la dreta
• JB07: Nous temps

• blog diari [149]
• A l'ombra de la figuera [33]
• JB07 [153]
• JB2011 [8]
• articles polítics [2]
• Blog diari (tardor) [84]
• articles socials [19]
• Articles [14]
• general [2]
• "Els anys d'excepció" [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom