jordi bayona

Escrits per no deixar d'escriure

Blog de notes 23: Retornarem el nom de cada cosa

bayona | 12 Febrer, 2006 19:04

Fins i tot en diumenge: la campanya de promoció d’aquest blog per part d’un diari no té descans dominicial.Això és voler fer les coses bé. Jo ja no sé com els hi he d’agrair. Ja saben que em tenen a la seva disposició. Ahir varen publicar una cosa curiosa. Fent referència a aquest blog diu que “hace insinuaciones sobre su salud (la de Matas), que este diario se ha negado a reproducir por respeto a sus lectores. (?)”

Francament, no sabia que la salut del nostre president provoqués tants de perjudicis als seus lectors .¿O si?. Com sempre l’escàndol sobre la salut presidencial ha consistit en escriure coses òbvies i documentades, com vaig fer en el “Blog de notes 3”:

- Es va acubar o no es va acubar fa un parell de setmanes a la cerimònia d’inauguració d’un congrés? Ha sortit publicat en els diaris.

- S’ha amagrit o no s’ha amagrit? Ell mateix diu que un bon parell de quilos.

- Té problemes d’otorrino (oïda i conduccions nasals) o no en té? Ha anat molt de temps amb l’orella tapada i ha confessat tenir molts problemes d’audició.

- Ha rebut en els darrers temps atenció mèdica, fins i tot hospitalària o no l’ha rebuda? Ell mateix ho ha manifestat.

¿Parlar d’això es no tenir respecte pels lectors? Algun dels meus comunicants “bloguers” se sent especialment incòmode quan es parla dels problemes de salut del President? Que per cert desig que els superi totalment. Discrep amb ell però, com és natural, no li desig cap mal.

Tot aixó em du a pensar allò que molts de vosaltres ja heu dit i deixat escrit. Aquí no es tracta de més o menys respecte sinó que per primera vegada la dreta d’aquest país, tradicionalment omnipotent, no sap com ho ha de fer per tallar d’arrel un moviment crític generat mitjançant la xarxa i els blogs.

Ara la duen de jo. El que no saben és que jo puc deixar d’escriure ara mateix en el blog, però hi haurà més blogs que seguiran fent-ho. En caurà un pero n'apareixeran milers de nous discrepant, informant d’allò que habitualment no s’informa i dient les coses pel seu nom. Com va dir Salvador Espriu, “per retornar-vos el nom de cada cosa”.

El partit del Barça està ja a punt de començar. Fins demà.

3000 gràcies a 3000 lectors dels 3 darrers dies

bayona | 11 Febrer, 2006 23:03

Jordi Bayona

Dijous passat al matí jo era un “bloguer” novell que feia només dues o tres setmanes que m’havia iniciat de forma contínua en això d’escriure per la Xarxa. Francament, hi vaig trobar gust. Escriure a tomba oberta sense altra trava més que les pròpies limitacions era per a mi molt atractiu. El fet de que la gent penjàs alguns comentaris als meus escrits ho trobava igualment fascinant. Aquell dijous matí tenia registrades unes 1.400 lectures. Avui, dissabte vespre, en tenc 4.281. Pràcticament 3.000 lectures entres dies. Què ha passat? Molt senzill, una agressió personal i professional d’un diari de Palma secundada per el Govern i, en concret, per la vicepresidenta Estaràs. Crec que a hores d’ara tots plegats s’empenedeixen. La ferotge operació de treure’m del mig, a jo i al meu blog (algún dia explicaré alguns detalls escabrosos del que han intentat fer en aquests tres dies) ha fracassat estrepitosament. I tot gràcies al suport de tots els “bloguers” – alguns amb noms propis com Manel, Torró, Bloguicida o l’amic Grosske – i de molta gent que no està disposada a que els poderosos de sempre es carreguin un espai de llibertat com el que dona la Xarxa. Ja és mitjanit, estic cansat i no gaire inspirat de prosa. Demà, però, seguiré amb vosaltres compartint l’orgull de discrepar i poder-ho fer cara alta.

Blog de notes 22: Als Matas els hi bufa el vent de popa

bayona | 11 Febrer, 2006 18:18

Alguns comentaristes d’aquest blog m’animen a “cantar”. “Venga Jordi, conta-ho tot”, em diuen. Alguns fan fins i tot referències precises a un cunyat de Jaume Matas, a qui no tenc el gust de conèixer. Jo estic molt agraït del suport que milers de persones han manifestat a aquesta pàgina durant els tres darrers dies, però els hi vull dir una cosa.

Fa trenta anys que exerceixo el periodisme a Mallorca. Amb encerts i desencerts he defensat sempre un periodisme seriós i equilibrat, valent però amb dades sòlides. Per tant ara, a les velleses, ja no ho paga canviar d’estil.

I diré més: per saber què està passant basta amb interpretar signes que estan davant però que sovint passen desapercebuts. Jo no puc publicar res de cap cunyat de Jaume Matas però he llegit coses del seu entorn familiar. Sense anar més enfora un cronista del suplement “Brisas” publicava fa unes setmanes que el President havia confessat feia uns dies que a la seva mare li havia tocat la grossa de la loteria de Nadal, fa uns anys, quan el premi va caure al Coll den Rebassa. Justament ho explica ara. I que la família Matas a Madrid viu a un número senar del Carrer Goya, en un apartament que es pot comptar en centenars de metres de superfície tampoc m’ho he inventat jo. I que ara s’ha comprat un casal al carrer Montenegro de Palma també ho he vist escrit en els diaris. Pel que es veu, als Matas els hi bufa el vent de popa. Aixó és una realitat. Tot això són signes que estan aquí davant i que cadascú tregui les conclusions que vulgui.

En definitiva, la gent no és beneita i no és necessari descobrir grans “scoops” periodístics per interpretar la realitat dels uns o dels altres. I això és el que realment els hi molesta d’aquest blog: que posant una darrera l’altre les veritats disperses s’acaba conformant una gran veritat irrefutable.

Desprès faré recompte i, demà, un altre dia.

Un advocat em proposa presentar accions judicials contra Rosa Estarás

bayona | 11 Febrer, 2006 12:53

Jordi Bayona

Aquest matí m’ha telefonat un advocat proposant-me emprendre accions judicials contra Rosa Estaràs, Vicepresidenta del Govern que ahir, en roda de premsa i davant tots els mitjans digué que l’autor d’aquest blog que llegiu utilitzava “artimañas barriobajeras, calumnias, injurias y mentiras”. L’advocat em diu que no serà fàcil que la vicepresidenta pugui demostrar totes aquestes acusacions contra la meva imatge”. Mai he estat partidari de dur certs temes a la Justícia però, en aquest cas podria ser una bona idea.

Es normal que tota una vicepresidenta de un Govern envesteixi amb aquesta ferocitat contra un “bloguer”? Crec que costaria trobar precedents a tot el món. S’imaginen a un vicepresident del Govern, el Sr. Solbes, per exemple, dient el mateix , després d’un Consell de Ministres, a un periodista que ha gosat criticar al Govern, o a un “bloguer”? Impensable.

Crec que aquest afer és important, no per un servidoret, sinó per la reacció de la dreta davant un mitjà de comunicació directa – com ara són els blogs - que no poden controlar. Si això hagués passat en un mitjà convencional, ja s’haguessin produït les telefonades de rigor per tractar d’aturar aquesta corrent crítica d’opinió. Però ara.... a qui telefona Rosa Estaràs o Jaume Matas per impedir que en aquesta pàgina es publiquin opinions lliurement? Tenen un problema.

Una darrera cosa, seguir agraint la campanya de promoció d’una diari de Palma, convertit en caixa de ressonància dels arguments d’aquest blog. Un comentarista ha trobat que pot ser que tot sigui un muntatge entre el diari en qüestió i jo. En cas contrari, ho troba incomprensible. Fins després

Rosa Estaràs s'apunta a la campaña de promoció d'aquest blog

bayona | 11 Febrer, 2006 07:38

Jordi Bayona

A la campanya de promoció gratuïta d’aquest blog, iniciada fa tres dies per un diari, ahir s’hi va afegir la vicepresidenta del Govern, Rosa Estarás. No va triar un moment qualsevol sinó la solemne roda de premsa posterior al consell de Govern. Li he d’estar ben agraït perquè la campanya ja ha aconseguit gairebé a mil lectures diàries del blog.

La molt honorable vicepresidenta parla de que aquesta pàgina només hi ha “calumnias y artimañas barriobajeras”. A partir d’ara mateix convid a tothom a, entre tots, regalar-li un àlbum d’històries de “barriobajerismo” vicepresidencial, concepte que tant bé coneix. Quan tenguem el dossier, li enviarem per Santa Rosa com a regal. Per ventura també ho publicarà el seu diari.

Continuaré aquest capvespre

Blog de notes 21: Rius d'informació sobre l'entramat de la dreta

bayona | 10 Febrer, 2006 18:25

Jordi Bayona

D’entrada una puntualització. Ahir citava en aquest blog a Antonio Alemany i avui me’n he assabentat que ha patit una operació a cor obert de la qual, sembla ser, es recupera satisfactòriament. El fet de que discrepi amb ell gaire bé en tot perquè representa tot allò que jo no li puc donar passada no m’impedirà que li desitgi que es recuperi d’aquest problema de salut.

Segon tema: durant les darreres hores he rebut rius d’informació de coneguts i desconeguts sobre l’entramat personal, social i econòmic de la dreta d’aquest país. Algunes són molt suculents. Els dosificaré en els propers dies... o mesos, després de les comprovacions oportunes.

Avui només un petit aperitiu anecdòtic sobre IB3 i, més en concret, la ràdio. El zero per cent d’oients no només es produeix a la franja del matí sinó també a la de vespre. Això alarma als directius. Es reuneixen i a qualcú se li encen la bombeta i troba l’excusa per justificar aquesta xifra: direm que els oients d’IB 3 a l’hora de l’enquesta, la confonen amb Radio Balear i, per tant, es mesclen les dades. Tot arreglat per justificar el zero per cent. Direm això. Visca l’estadística creativa!

I la millor. No és una broma: el vespre, ja de tard, hi ha un programa que du una jove, que vol ser el típic espai de telefonades nocturnes i comentaris de matinada. Petit problema: no telefona ningú. I, clar, sense telefonades no hi ha programa. Afortunadament allà devora tenen un guàrdia de seguretat que el fan telefonar cada vespre. Telefona ell, la seva dona i a un amic seu que, com és forner d’ofici, està despert a aquelles hores. Aquesta és la nostra radio nacional dirigida per María Umbert. Fantàstic!

Després de l’aperitiu, demà el primer plat.

Segueix la gran campanya de promoció gratuita del blog

bayona | 10 Febrer, 2006 09:09

Segona jornada de promoció gratuita d’aquest blog per part d’un mitjà de comunicació.Em sent abrumat per tanta generositat que m’ha proporcionat gairebé mil lectures en 24 hores. Les claus de tot que el que està passant no les dic jo sinò els comentaris que m’han enviat. D’un temps ença, i mitjançant internet, la dreta no pot aturar una forta corrent crítica que circula per la xarxa. Ara ja no es por tapar la boca a ningú. I aixó els posa nerviosos. Aquest capvespre hi haurà un altra article.

Més de 600 per anar endavant

bayona | 09 Febrer, 2006 22:19

L’operació de promoció d’aquest blog ha estat tan ben executada que, en unes hores, avui més de 600 persones han passat per aquesta pàgina, la qual cosa per a mi era fins ahir impensable. Hauria d’estar tan agraït als promotors com ho estic dels lectors, en especial de tots aquells que fan, de la discrepància i del dir les coses pel seu nom, un saludable valor cívic de progrés. Ningú ens aturarà.

Blog de notes 20: Amb el somriure a la boca

bayona | 09 Febrer, 2006 16:54

Jordi Bayona

Avui aquest blog ha estat objecte d’un impagable iniciativa de promoció a la portada i pàgines interiors de “El Mundo”. Els hi he de donar el meu sincer agraïment. També el dono als centenars de persones que aquest matí s’han connectat a la pàgina i a tots als que, per correu o per telèfon m’han deixat missatges de suport.

Francament, ara em seria molt fàcil victimitzar-me, obrir el grifó de la llibertat d’expressió i regar arreu fins a fer plorar les padrinetes de peneta. L’escenari seria perfecte: un immens mitjà de comunicació al servei de la dreta espanyola encalça un pobre “bloguer” que fa tres setmanes que escriu reflexions crítiques sobre les dretes. Estic segur que rebria encara més adhesions i més lectures de les que ja he rebut.

Però tant mateix no ho faré. A aquestes alçades ja arribes a saber les voltes que dona la vida. Aviat farà dos anys, quan vaig publicar la novel·la “4-E : Els anys d’excepció”, aquest mateix diari em va dedicar mitja pàgina. Era una crítica que feia flamada. Un parell de setmanes després, em vaig topar amb el redactor de la peça i el vaig saludar amb el somriure a la boca. Instants després em confessava que es sentia avergonyit d’haver escrit aquella manipulació... però que la vida era molt dura.En aquest tipus de guerres absurdes mai es sap qui és el guanyador i qui el perdedor. Per tant, s'ha d'anar sempre amb el somriure a la boca.

El que sí val la pena fer és una reflexió sobre el concepte de llibertat d’expressió. Un senyor que cobra del Govern per escriure coses al president Matas – posem Antonio Alemany, per exemple – pot insultar i menysprear – a qui vulgui des de la seva columna del diari. La llibertat d’expressió l’empara. No ha de guardar cap forma i tothom a callar. Que l’esquerra no protesti perquè l’acusaran de censuradora. Consti que citat aquest nom propi però em puc posar molts d’altres....

A l’altra banda, un periodista, que treballa també per una institució tractant de fer la seva feina el millor que pot i sap, escriu pel seu compte, en un humil blog i des de una perspectiva d’esquerres, coses que pensa molta gent però que habitualment no surten pels mitjans de comunicació. Idò a aquest, la dreta li ha de trabucar el carro tot d’una. Ja no li va bé. Francament, aquest desequilibri no l’acab de comprendre...

I una darrera cosa: he pogut sentir en menys d’un mes que escric habitualment en aquest blog, un corrent de força estrany que no es veu a la superfície però que em diu que qualque cosa està canviant en la comunicació i que això es imparable.

Gràcies a tots, “bloguers”, inclòs el “bloguicida” i a tots els que esteim forjant, més enllà dels canals habituals, una corrent crítica, de cada vegada més potent, i un altra manera de veure les coses que, pel que es veu, molesta a la dreta. Seguiré amb la divisa de la pàgina: Discrepo, idò existeixo.

Blog de notes 19: El sentit de país dels hotelers mallorquins

bayona | 07 Febrer, 2006 09:51

Jordi Bayona

Del blog den Toni Roig va treure la passada setmana una dada sobre la rehabilitació de la Platja de Palma que em va pareixer força interessant. Un expert parlava de l’experiència de remodelació de Miami en la qual els empresaris americans es van fer augmentar el tipus que pagaven d’IVA per tal d’aconseguir fons per la rehabilitació.

Jo hem deman si aquesta generositat i sentit del país podrien ser compartits pels empresaris mallorquins. Com vaig veure que la dada que oferia en Toni Roig en el seu blog no tenia repercussió en els diaris i altres mitjans de comunicació vaig decidir escriure un article a la meva columna dels dimarts a “Diario de Mallorca”. Si vos interessa, clicau aquí baix.

 (Segueix)

Blog de notes 18: Més coses saboroses sobre IB3

bayona | 06 Febrer, 2006 18:46

Jordi Bayona

Del darrer blog (17) referent a IB3 se’n fa referència avui el periodista Bartomeu Picornell a la seva columna del dilluns al “Diari de Balears”. Juga amb la dada de que a una franja matinal d’una enquesta d’audiència els enquestadors no van trobar ni a una sola persona que digués que es connecta a IB-3. I fa un raonament matemàticament impecable i periodísticament enginyós: si la despesa es divideix pel nombre d’usuaris d’IB 3, que en aquest cas és zero, el resultat és: despesa infinita.

Demà, al Parlament de les Illes Balears el diputat socialista Antoni Diéguez formularà al Govern una pregunta sobre les audiències d’IB3. Probablement sigui resposta per Rosa Estaràs i torni a dir la bajanada de les 300.000 persones que a un hora o un altre veuen aquest canal. En Toni Diéguez passa per ser el parlamentari més temut del Govern. Atès que darrerament els mitjans de comunicació guarden unes formes exquisides amb IB3, si voleu assabentar-vos de del frec a frec parlamentari consulteu el Diari de Sessions del Parlament a la web www.parlamentib.es. i allà clicau a Diaris del Ple. La transcripció del debat estarà penjada en dos o tres dies.

El plat gros vendrà dijous, quan la directora de l’ens, Maria Umbert, compareixerà davant una comissió. També trobareu la transcripció del debat a la mateixa web i clicau Diaris de Comissions. Quan parla la directora sempre dona molt de joc.

I ja que esteim a IB un altra dolentia, encara que ja és vella. La primera manipulació informativa d’IB va tenir lloc als deu minuts d’haver començat les seves emissions. Quan Jaume Matas va arribar al lloc de la cerimònia el van escridassar un grup de persones que l’esperaven. Idò qualcú va decidir que a l’emissió s’esborrés el so del que li deien els manifestants i posar de fons música de boleros. I què no és guapo?

Blog de notes 17: IB3 i zero persones

bayona | 04 Febrer, 2006 12:21

Jordi Bayona

Un parell d’intimitats que m’han contat d’IB-3 els “deep throats” que tenc allà dins. (Anava a escriure “gargamelles profundes” però trobo que en català no dona la mateixa idea que en anglès).

IB3 fa una enquesta d’audiència i en una determinada franja horària del matí no han trobat ni una sola persona que es connecti a IB-3. Atenció: Zero persones. No sé a quantes persones enquestaven però com a mínim han de ser més de quatre-centes per ser fiable. Idò durant dues hores del matí, el missatges de la Telematas arriben a zero persones.

Els únics dies que l’audiència es desferra un poc del zero per cent són alguns dissabtes quan el partit de futbol és mínimament interessant. I encara perquè s’aprofiten de l’acte de pirateria que fan obscurint el senyal del partit TV-3. És ben conegut que la gran majoria afeccionats al futbol treuen el so insuportable d’IB-3 i el substitueixen per el de la seva ràdio preferida.

El malestar dins de la casa és gros. Els directius no s’atreveixen a treure els estudis d’audiència fins que no s’hagin fets efectius els pressuposts, no fos cosa que algú dels grossos s’empipi i doni un cop de puny damunt la taula. "Tants de doblers per no res", pensen.

S’ha de saber que el pressupost de PP-3 ronda els 100 milions d’euros (16.000 milions de pessetes). I pot ser que no els hi basti atès el caramull de directius de confiança de la casa (que no tenen ni idea de televisió ni ràdio, però que són de la casa) tenen sous per damunt els 70.000 euros cada any.

A l’organització ja s’ha produït daltabaixos. Alts responsables de les empreses productores d’informatius han estat destronats i exiliats a programes de resums setmanals. Allà dedins, la tensió de l’ambient es pot tallar.

En tot cas, el que és ben clar és que el model fracassa a les totes.Seguirem informant en propers “blog diari” perquè el bunyol és fa gros per moments i cap mitjà no en diu ni pruna.

Blog de notes 16: Napoleó i les signatures del PP

bayona | 03 Febrer, 2006 13:45

Darrer acudit polític que m’arriba: Napoleó Bonaparte usava sempre una camisa vermella, de color sang, per tal que, si el ferien, els seus soldats no se n’adonessin que el seu líder estava ferit. Per qüestions semblants, Rajoy sempre usa calçons de color marró.

L’acudit em du a pensar que molt malament deuen estar les coses en el PP quan no troben altra estratègia que la recollida de signatures, que s’està convertint en una gran bufonada per tot.

Les conyes arriben d’arreu. Persones que s’inscriuen a la web del PP amb els noms més inversemblants i DNIs inventats. Fins i tot Zapatero va signar a Ceuta quan una persona li va donar un formulari perquè la pregunta a contestar és d’allò més banal: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única nación en la que todos los ciudadanos sean iguales en derechos y obligaciones así como en el acceso a las prestaciones públicas?"

El circ de la recollida de signatures del PP no ha fet més que començar i acabarà sent la rialla de tot l’Estat.

I aquí, a les Illes, Matas donant suport a Rajoy contra el nou sistema de finançament iniciat amb l’Estatut Català i que, quan s’apliqui, resultarà altament beneficiós per aquesta terra. Cosa de bojos....

Blog de notes 15: És el turisme un negoci públic o privat?

bayona | 02 Febrer, 2006 15:16

Jordi Bayona

Totes les administracions s'han posat d'acord per rehabilitar s'Arenal que, pel que es veu, ja no serveix. L'altre dia Vuits i Nous publicava un acudit interessant. Uns hotelers, dibuixats com a nins seguts a la platja de s'Arenal, li deien a Jaume Matas: "Volem un altre jugueta, que aquesta ja l'hem rompuda".

La qüestió és que les administracions públiques han posat doblers i format un consorci per emprendre la tasca de rehablitació de la zona. En això, els hotelers han dit que ells també volen estar dins el consorci i que participaran no en doblers sinó.... amb els seus negocis! No van una mica massa enfora? També han de comandar sobre el doblers públics quan ells no posen ni un euro, només la seva presència?

Això m'obliga a posar damunt la taula una qüestió per a la reflexió: És el turisme una activitat privada o pública?

Es dóna el cas que l'èxit econòmic privat dels hotelers ve per l'ús de béns públics. Els turistes van als seus hotels essencialment perquè hi ha platges (públiques), un paisatge atractiu (públic) i un bon clima (públic). Si a Mallorca no hi hagués mar ni platges, si l'entorn natural no existís o fos xerec i si fes un clima infernal.... tendríen tan d'èxit econòmic els seus negocis?

Que reflexionin i per ventura seran un poc més solidaris amb la societat mallorquina, que fins ara no ho han estat massa.

blog de notes 14: Els nins de la LLengua

bayona | 01 Febrer, 2006 17:25

Jordi Bayona

Un comentarista de blog hem va demanar ahir perquè escrivia aquí en català i en els diaris en castellà. Li vaig prometre que avui publicaria un article sobre aquest tema. Gràcies "Indígena", pel teu comentari i l'oportunitat que m'has donat. Clica i tendras l'explicació demanada.

 (Segueix)

Blog de notes 13: Mallorca, a 1 euro

bayona | 31 Gener, 2006 13:02

Jordi Bayona

Navegant per la pàgina de "El periodista digital" em vaig topar amb un banner que oferia "Mallorca, a 1 euro", era una promoció de lloguer d'apartaments de la costa nord mallorquina. Res no definia millor l'actual situació turística que patim i la Mallorca que rebaixes que han creat Matas, Flaquer i companyia, es a dir els quatre empresaris hotelers grossos que, després h'haver sucat fins la última gota d'aquesta terra, ara se'n van a altres paísos, probablement a fer el mateix acte rapinyaire.

Amb aquest banner com a punt de partida he publicat avui un article a "Diario de Mallorca" que el trobareu aquí baix. (Segueix)

4-E - Els anys d'excepció

LA novel·la el Pacte de Progrés

bayona | 30 Gener, 2006 19:15

Jordi Bayona

A principis de juliol de 2003 vaig acabar com director general del Govern que va presidir Francesc Antich. El PP havia tret majoria absoluta i tots els que ens havíem implicat directament en aquella tasca tornarem a casa nostra. La desfeta electoral va ser un cop de maça per a la moral a milers de persones d’aquesta terra. Tornaven els de sempre. A més, com van aconseguir una victòria inesperada tornaven fora corda, prepotents i amb set de venjança. No només volien arrasar les obres d’aquell Govern, com ara l’ecotaxa, sinó que fins i tot pretenien esborrar el record, l’historia d’aquells 4 anys.

Per això em vaig decidir a fer un llibre que narràs alguns dels episodis d’aquell Govern. Com és natural, disposava dels detalls interns del dia a dia en el Consolat del Mar. El vaig fer en forma de novel·la, que em permetia més llibertat narrativa. El lector hi trobarà personatges com “el Presi”, en Garrigas, el líder dels conservadors que el fan ministre de Medi Ambient, o l’hoteler Gómez Llull, un dels personatges principals que va tramar la caiguda d’aquell Govern. Tot plegat, no necessita manual d’instruccions.

A continuació hi trobareu 2 dels 30 capítols que té el llibre: “4-E, Els anys d’excepció”

Ja no es troba gaire a les llibreríes. Si el voleu el podeu demanar a l’editorial:

INFORAIGUER

Carrer Major, 30 – INCA

Tel. 971 507 051 – Fax 971 507 405

pessic@teleline.es

 (Segueix)

Blog de notes 12: Perdre el cul darrera un parell d'hotelers

bayona | 30 Gener, 2006 16:40

Em sap greu arribar a posar-me pesat però és que no li puc donar passada a l’afer dels nostres grans hotelers, que diuen que a Mallorca els doblers ja no rendeixen i que, per tant, deixen els seus negocis se’n van amb la inversió a un altre lloc.

Per arrodonir aquest lamentable panorama, avui mateix, Jaume Matas diu als hotelers de la Platja de Palma, en to grandiloqüent d’actor xerec de fa cent anys, que està disposat a invertir els milions que facin falta en aquella zona, utilitzant, amb certa xuleria de barri, allò de “con Madrid o sin Madrid”.

Ja sé que només són paraules, però la capada servil del President de la Comunitat al “sector” deixa a aquest país en situació patètica.

En realitat no sorprèn a ningú. En el seu discurs d’investidura va mencionar els empresaris una trentena de vegades i una sola als treballadors. De fet, que fossin certs hotelers els qui el col·loquessin a la trona del Consolat després de ser els protagonistes principals de la conspiració contra el Govern Antich no l’autoritza a perdre la dignitat – i el cul, en llenguatge planer – darrera els hotelers. O és que encara els hi deu més del que imaginem?

I vull fer un aclariment. Aquí no es vol demonitzar a la classe hotelera ni molt manco. Hotelers, com missers o picapedrers, n’hi ha de tota casta. La seva dubtosa reputació social ve donada per no més de mitja dotzena d’empresaris de l’hoteleria, que van actuar amb radicalitat i ferocitat contra el Govern de Progrés que només va tractar de que els interessos generals dels ciutadans anessin per davant dels d’uns pocs poderosos privilegiats.

Blog de notes 11: Santa Isabel, una escola en moviment

bayona | 28 Gener, 2006 10:24

Jordi Bayona

Quan fa temps deia que les obres públiques del PP a Mallorca fan por, mai hagués pogut sospitar que la por seria física, com la que senten els alumnes i els pares del Col·legi Santa Isabel i els veïnats del barri.

Ara ja ho sabem: les obres d’en Matas passen per damunt tot. Tant en el sentit figurat com en el literal: arrasen. Enfollit perquè creu que les seves grans infrastructures li garantiran majoria a les pròximes eleccions, no vol tenir cap pedra a la sabata en aquesta carrera. Si ens hem d’endeutar fins a les celles... ens endeutam. Si hem de tancar col·legis... els tancam. Si hem de fer una distribució d’alumnes a mitjan curs... la feim. Passarem per damunt qui sigui, però la feina ha d’estar enllestida enguany mateix.

De fet, es nota que allò on Matas passa més gust i es troba més còmode es, amb les adjudicacions de les obres, amb els grans constructors... diuen que això dóna mols de vots però, sobre tot, molta alegria a la butxaca.

Les obsessions sempre són males conselleres i, en política, encara més. Fan estirar el braç més que la màniga i sovint, provoquen que el tir surti per la culata. Matas podria prendre exemple de la malsana obsessió d’Aznar, Acebes, Zaplana i Rajoy per voler demostrar a les totes que havia estat ETA la culpable del 11-M. Els electors són de cada vegada menys beneits.

Els dirigents del PP volen desallotjar una escola per un moviment. Que vagin alerta no fos que una escola en moviment els desallotgi a ells de les institucions. I un darrer apunt: que s’inventin excuses més intel·ligents. Dir que ha estat un terratrèmol a Alger és talment com aquell nin que es pixa al llit i diu de sua.

Blog de notes 10: Les Sibil·les de l'ecotaxa, ara ens deixen

bayona | 27 Gener, 2006 09:57

Tots els que llegiu aquest blog ja estàveu avisats. El tàndem Matas-Flaquer tornarien de FITUR a dalt d’un núvol. “Será una temporada histórica”, “Peligro de overbooking por la gran afluencia de turistas”, “Las reservas se disparan”...

Això sí, s’ha confirmat que Escarrer, Matutes, Fluxà i Barceló, els quatre grans, volen vendre els seus hotels a Balears perquè no resulten rendibles.

Com quedam? La cosa va tan bé que els hotelers fugen? Algú m’ho hauria d’explicar perquè no ho comprenc. A Menorca hi ha una dita molt adient per aquests casos. Ve d’una dona que, acompanyada del seu marit, va anar a un hospital per una intervenció de cirurgia no massa complicada. Després de l’operació, el metge, amb cara de circumstàncies es dirigí al marit i li va dir: “L’operació ha anat molt bé... però sa madona és morta”.

Els fets són que els quatre hotelers grossos de Balears, ens diuen que es veuen obligats a vendre els seus establiments illencs perquè això no dóna com abans i prefereixen reinvertir en altres llocs, allà on poden treure més beneficis. Després de sucar el nostre territori fins la darrera gota, ara s’en van perquè això ja no és el que era. I qui quedi el darrer que apagui el llum.

Són les mateixes quatre sibil·les que van emprendre la més ferotge de les guerres contra l’ecotaxa, que havia d’enfonsar el seu negoci i dur a la ruïna al país. Són els mateixos que ara – sense ecotaxa - parteixen i ens deixem amb el paquet en forma de més atur i menys salaris pels treballadors.

I quina ha estat la reacció del president Matas? Ha reaccionat com altres presidents quan es produeixen casos de deslocalització a la seva terra? Idò no. Matas ha manifestat que compren la seva situació.

I perquè aquesta resignació canina del nostre president davant aquests hotelers insolidaris i traïdors amb el seu país? És molt senzill: perquè sap que la porta del Consolat de Mar per la qual hi va entrar va ser oberta per aquests quatre poderosos, en una campanya indigna d’empresaris de seny. I ara, com és evident, s’ha d’enviar el glop posant-hi bona cara.

«Anterior   1 2 3 ... 18 19 20 21 22 23 24  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb