jordi bayona

Discrepo. Idò existeixo. Un blog sobre la necessitat d'un nou canvi a les Illes Balears

Blog de notes 20: Amb el somriure a la boca

bayona | 09 Febrer, 2006 17:54

Jordi Bayona

Avui aquest blog ha estat objecte d’un impagable iniciativa de promoció a la portada i pàgines interiors de “El Mundo”. Els hi he de donar el meu sincer agraïment. També el dono als centenars de persones que aquest matí s’han connectat a la pàgina i a tots als que, per correu o per telèfon m’han deixat missatges de suport.

Francament, ara em seria molt fàcil victimitzar-me, obrir el grifó de la llibertat d’expressió i regar arreu fins a fer plorar les padrinetes de peneta. L’escenari seria perfecte: un immens mitjà de comunicació al servei de la dreta espanyola encalça un pobre “bloguer” que fa tres setmanes que escriu reflexions crítiques sobre les dretes. Estic segur que rebria encara més adhesions i més lectures de les que ja he rebut.

Però tant mateix no ho faré. A aquestes alçades ja arribes a saber les voltes que dona la vida. Aviat farà dos anys, quan vaig publicar la novel·la “4-E : Els anys d’excepció”, aquest mateix diari em va dedicar mitja pàgina. Era una crítica que feia flamada. Un parell de setmanes després, em vaig topar amb el redactor de la peça i el vaig saludar amb el somriure a la boca. Instants després em confessava que es sentia avergonyit d’haver escrit aquella manipulació... però que la vida era molt dura.En aquest tipus de guerres absurdes mai es sap qui és el guanyador i qui el perdedor. Per tant, s'ha d'anar sempre amb el somriure a la boca.

El que sí val la pena fer és una reflexió sobre el concepte de llibertat d’expressió. Un senyor que cobra del Govern per escriure coses al president Matas – posem Antonio Alemany, per exemple – pot insultar i menysprear – a qui vulgui des de la seva columna del diari. La llibertat d’expressió l’empara. No ha de guardar cap forma i tothom a callar. Que l’esquerra no protesti perquè l’acusaran de censuradora. Consti que citat aquest nom propi però em puc posar molts d’altres....

A l’altra banda, un periodista, que treballa també per una institució tractant de fer la seva feina el millor que pot i sap, escriu pel seu compte, en un humil blog i des de una perspectiva d’esquerres, coses que pensa molta gent però que habitualment no surten pels mitjans de comunicació. Idò a aquest, la dreta li ha de trabucar el carro tot d’una. Ja no li va bé. Francament, aquest desequilibri no l’acab de comprendre...

I una darrera cosa: he pogut sentir en menys d’un mes que escric habitualment en aquest blog, un corrent de força estrany que no es veu a la superfície però que em diu que qualque cosa està canviant en la comunicació i que això es imparable.

Gràcies a tots, “bloguers”, inclòs el “bloguicida” i a tots els que esteim forjant, més enllà dels canals habituals, una corrent crítica, de cada vegada més potent, i un altra manera de veure les coses que, pel que es veu, molesta a la dreta. Seguiré amb la divisa de la pàgina: Discrepo, idò existeixo.

Comentaris

Re: Blog de notes 20: Amb el somriure a la boca

Manel | 09/02/2006, 18:34

És curiós, però aquest diari va fer famosos el grup Rock & Press (molt bo, per cert) i pel que veig no han estat els únics afortunats. Res Jordi, avui has tingut una prova més de que fas una bona feina, per una part, per la pàgina que t’han dedicat a l’edició d’avui i per altra, el suport personal que has rebut. Els accionistes d’aquest diari és normal que estiguin preocupats, especialment un d’ells. És curiós, però sempre que aquest diari dóna lliçons em ve a la ment aquella portada que varen publicar amb un funcionari despullat (Roldan) i la seva vida sentimental. Per no xerrar de tots els escàndols que han viscut o encara són d’actualitat a les Illes. Estan per donar lliçons...És més que conegut que aquest diari té periodistes escrivint sota pressió, però el pa és el pa, és a dir, la vida és dura. Salut i llibertat!

siau qui sou

B... | 09/02/2006, 19:38

Jordi: tot el meu suport. Serà que fas bona feina, que molesta, que creuen que en poden treure qualque profit. Ja n'esteim ben avessats a les manipulacions d'aquest mitjà. Algú se'ls pren en sèrio encara?

Èczema

Biel | 09/02/2006, 19:53

Vaig corrent a llegir el que diuen de tu. Quantes més animalades proclamin, i segur que són moltes, millor! Això vol dir que vas pel bon camí i que l'has encertada perquè comencen a notar erupcions a la seva fina i delicada pell gruixuda. Sort i branca !

Tenen un problema greu

anònim a posta | 09/02/2006, 20:23

Per escriure blogs no calen rotatives ni gaire infrastructura que la dreta espanyolista caciquil, corrupta i corruptora pugui comprar. En aquest terreny, més lliure, perdrien, si gosaven ficar-hi els seus peus de fang. Fa temps un digital anunciava que n'Antoni Alemany preparava un diari en línia i encara és l'hora que el posi en marxa. Pens que hem de fer créixer aquest espai tant com puguem i demostrar que, en paper, és molt més fàcil manipular que a la xarxa, on el contrast, la seqüenciació personalitzada, la interacció i la pluralitat de la informació són indescriptiblement millors. Fins fa un temps, la premsa de paper podia 'silenciar' la xarxa. Ara ja la comença a ridiculitzar -'circula' per internet, blogs 'anònims', etc, etc... -. Després l'atacarà frontalment i finalment vencerem. Desig que això passi abans de les properes autonòmiques.

Anim i endavant

miquel monroig | 12/02/2006, 09:20

Hola Jordi, tot i haver mantingut alguna discrepància personal sobre un tema concret, no vull passar sense animar-te a seguir endavant. Crec que les formes, maneres i continguts del govern Matas amb a Sra.Estaràs al front, el seu diputat J.Font Rosselló i el periodista (?) Antoni Alemany entre altres, són tan perilloses pel futur de les Illes, que qualsevol esforç per desemmascarar-los val la pena. No és possible que la nostra societat es begui tantes mentides amb l'etiqueta de la veritat oportunista. Anim.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb