bayona | 09 Febrer, 2006 17:54
Avui aquest blog ha estat objecte d’un impagable iniciativa de promoció a la portada i pàgines interiors de “El Mundo”. Els hi he de donar el meu sincer agraïment. També el dono als centenars de persones que aquest matí s’han connectat a la pàgina i a tots als que, per correu o per telèfon m’han deixat missatges de suport.
Francament, ara em seria molt fàcil victimitzar-me, obrir el grifó de la llibertat d’expressió i regar arreu fins a fer plorar les padrinetes de peneta. L’escenari seria perfecte: un immens mitjà de comunicació al servei de la dreta espanyola encalça un pobre “bloguer” que fa tres setmanes que escriu reflexions crítiques sobre les dretes. Estic segur que rebria encara més adhesions i més lectures de les que ja he rebut.
Però tant mateix no ho faré. A aquestes alçades ja arribes a saber les voltes que dona la vida. Aviat farà dos anys, quan vaig publicar la novel·la “4-E : Els anys d’excepció”, aquest mateix diari em va dedicar mitja pàgina. Era una crítica que feia flamada. Un parell de setmanes després, em vaig topar amb el redactor de la peça i el vaig saludar amb el somriure a la boca. Instants després em confessava que es sentia avergonyit d’haver escrit aquella manipulació... però que la vida era molt dura.En aquest tipus de guerres absurdes mai es sap qui és el guanyador i qui el perdedor. Per tant, s'ha d'anar sempre amb el somriure a la boca.
El que sí val la pena fer és una reflexió sobre el concepte de llibertat d’expressió. Un senyor que cobra del Govern per escriure coses al president Matas – posem Antonio Alemany, per exemple – pot insultar i menysprear – a qui vulgui des de la seva columna del diari. La llibertat d’expressió l’empara. No ha de guardar cap forma i tothom a callar. Que l’esquerra no protesti perquè l’acusaran de censuradora. Consti que citat aquest nom propi però em puc posar molts d’altres....
A l’altra banda, un periodista, que treballa també per una institució tractant de fer la seva feina el millor que pot i sap, escriu pel seu compte, en un humil blog i des de una perspectiva d’esquerres, coses que pensa molta gent però que habitualment no surten pels mitjans de comunicació. Idò a aquest, la dreta li ha de trabucar el carro tot d’una. Ja no li va bé. Francament, aquest desequilibri no l’acab de comprendre...
I una darrera cosa: he pogut sentir en menys d’un mes que escric habitualment en aquest blog, un corrent de força estrany que no es veu a la superfície però que em diu que qualque cosa està canviant en la comunicació i que això es imparable.
Gràcies a tots, “bloguers”, inclòs el “bloguicida” i a tots els que esteim forjant, més enllà dels canals habituals, una corrent crítica, de cada vegada més potent, i un altra manera de veure les coses que, pel que es veu, molesta a la dreta. Seguiré amb la divisa de la pàgina: Discrepo, idò existeixo.
B... | 09/02/2006, 19:38
Biel | 09/02/2006, 19:53
anònim a posta | 09/02/2006, 20:23
miquel monroig | 12/02/2006, 09:20
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Re: Blog de notes 20: Amb el somriure a la boca
Manel | 09/02/2006, 18:34