jordi bayona

Escrits per no deixar d'escriure

Són iguals?

bayona | 24 Febrer, 2008 08:10

 M’escarrufa cada vegada que sent això de que PSOE y PP són iguals. 

I encara m’escarrufa més quan aquesta apreciació ve del camp progressista. Si és una estratègia de campanya ja em va bé.

Ho comprenc. També el PSOE diu que aquí o governarà Zapatero o Rajoy, ningú més, la qual cosa és absolutament certa i que, per tant, s’hauria d’encertar a qui es dona suport per no tirar un vot a la paperera de vots perduts. 

Però tot i així… 

Seguint la lògica del raonament… si són iguals, els socis progressistes del PSIB al Govern Antich podrien governar tranquil·lament amb el PP de na Rosa Estaràs. La resposta seria molt interessant…

No haurem perdut un poc el capet?...

Comentaris

Re: Són iguals?

Joana | 24/02/2008, 08:23

Si, efectivament, és un poc patètic veure gent del PSM que participa - lleialment i bé - en el Govern amb el PSOE, pero que en campanya electoral el posi en el mateix sac que el PP. Jo també esper que només sigui una tàctica electoral perquè si no, anam arreglats

Re: Són iguals?

Josep J. Rosselló | 24/02/2008, 08:50

Seguint la lògica del raonament: si són iguals, són els socialistes del Govern Antich els que podrien governar tranquilament amb el PP de na Rosa Estaràs.

Això ens sona estrany a qui, però a Espanya ja se n'ha parlat alguna vegada. I la lògica ens diu, també, que si els partits majoritaris espanyols veiessin en perill la pervivència del model bipartidista, no dubtarien en aliar-se.

Les opcions enfront de la dicotomia esquerra/dreta, espanyols/no espanyols també les tenen molt clares.

Cert

Martí | 24/02/2008, 09:45

Cert, n'hi ha prou en anar al bloc d'en Mgi, un pesemero significat, que sol emprar el terme PPSOE. Tot ganes de confondre, d'enganar i de no mirar les coses cara a cara, en comptes de mirar-se la guixa. Alegres y combativos es perden per la boca com els peixos. Ara bé si els psocialistes posasiu candidats ments casposos i mediocres, pot ser la diferència seria més clara

PP i PSOE «són el mateix»

Diari de Balears | 24/02/2008, 10:00

Unitat diu «basta» al bipartidisme perquè PP i PSOE «són el mateix»

Uns 1.300 seguidors d'UM, PSM, ERC i Entesa anaren a l'acte central de la coalició


Els candidats, amb el cap de llista Sampol al centre. A la seva esquerra, la número dos, Margalida Miquel. Darrere, Miquel Nadal i Biel Huguet. Foto: T. AYUGA.
LLUÍS PLANAS. Palma.

Unitat per les Illes, la candidatura que per primera vegada concentra totes les forces nacionalistes de les Illes, celebrà ahir a l'Auditòrium el seu míting central amb el qual reclamaven el vot perquè en aquestes eleccions generals es «faci història» i es digui «basta» al bipartidisme que representen PP i PSOE, «les dues cares del mateix centralisme».

El cap de llista al Congrés dels Diputats, Pere Sampol, davant unes 1.300 mil persones congredes a l'acte de marcat caràcter lúdic, llançà continus atacs contra els dos partits estatals, que sempre s'han repartits els escons de Balears a Madrid. «Ens tracten igual de malament, el nostre adversari és Rajatero», digué, jugant amb els noms dels candidats del PP i el PSOE.

Mentre seguia en aquest línia, afirmà que «els seus diputats sempre han xutat contra la nostra porteria», i els acusà de «ser ells els deslleials» perquè «durant 30 anys han votat, amb un govern o amb un altre, a favor d'uns pressuposts que deixaven Balears a la coa de l'Estat».

En la seva apel·lació al vot, el cap de llista al Congrés per Unitat per les Illes assegurà als ciutadans que només tenen dues possibilitats el 9 de març: formar part dels «20 milions de votants anònims» que apostaran pels socialistes o els populars, o ser de «les més de 45.000 persones que faran història duent per primera vegada al Congrés una veu independent de les Balears». Sampol fixà així el llistó del resultat que pot representar el seu èxit o fracàs.

Davant les crítiques que ha rebut dels seus adversaris per un discurs que consideren economicista, Sampol defensà que la candidatura que encapçala està feta «per a les persones». Explicà que darrere la manca d'inversions en sanitat o educació, per les quals demana un millor finançament, hi ha «drames personals» als quals vol donar «solucions urgents».

En el tram final del seu discurs, el de Montuïri agafà el to més emotiu i apel·là els presents a creure que «el canvi és possible». Recordà la recent independència de Kosovo, la sentència judicial contra el govern ruandès, i fins i tot la campanya que realitza als Estats Units el candidat, Barak Obama. «Ell diu que 'Nosaltres podem', i jo dic que 'Nosaltres també podem'», afirmà, mentre feia comparacions amb el lema del demòcrata nord-americà.

Abans d'ell, i entre intervencions musicals en un ambient molt animat, intervingueren també la número dos de la llista al Congrés, Margalida Miquel, i els candidats al Senat per Mallorca, Helena Inglada i Jaume Sansó. Tots coincidiren en assenyalar les «renúncies personals i col·lectives» que s'han fet per aconseguir «un objectiu nacional».

Darrere els candidats, a segona fila, es trobaven junts els líders de les principals formacions que integren Unitat per les Illes: Miquel Nadal, d'UM; Gabriel Barceló, del PSM; Joan Lladó, d'Esquerra a les Illes; i Biel Huguet, d'Entesa.

Adreça: www.diaridebalears

30 anys d'atac de PP i PSOE contra les Balears

Diari de Balears | 24/02/2008, 10:01

Unitat per les Illes arriba a Madrid
Davant el Congrés, Sampol diu que acabarà amb «30 anys d'atac de PP i PSOE contra les Balears»

Q.T. Palma.

Els candidats d'Unitat per les Illes, la coalició formada pel PSM, UM, Esquerra i Entesa per a les generals, es desplaçaren ahir a Madrid per participar en un acte simbòlic a la porta del Congrés, on es reivindicaren com «l'única força política que pot fer visible les Illes a Madrid».
Així ho assegurà el candidat d'Unitat, Pere Sampol, que participà en l'acte acompanyat pels membres de la llista al Congrés, Margalida Miquel, Maria Josep Morell i Glòria Domínguez, i pel candidat al Senat, Jaume Sansó. Els cinc posaren amb cartells amb les lletres de la paraula 'Unitat' davant els lleons del Congrés.Sampol afirmà que «durant els darrers 30 anys el nostre país ha estat invisible a les Corts Generals de l'Estat. Mentre aquí, al Congrés dels Diputats, es prenien decisions importants que afectaven els ciutadans de les Illes Balears, el PP i el PSOE callaven i ens condemnaven a la marginació».
El cap de cartell advertí que els diputats de PP i PSOE triats a les Illes «no només no ens han defensat, sinó que ens han atacat». El nacionalista aprofità per retreure als representants de PP i PSOE per Balears que hagin votat a favor de «pressuposts que, any rere any, ens deixaven a la coa del finançament i de les inversions estatals». Pel candidat d'Unitat, això és el que ha provocat la situació de «precarietat» de Balears en serveis públics i àrees com transport públic, sanitat, educació, cultura o identitat.
«Ara, units, acabarem amb 30 anys de silencis i d'atacs del PP i el PSOE contra les Illes Balears», apuntà Sampol a Madrid. «Farem visibles el nostre país, les reivindicacions i les aspiracions de la gent de la nostra terra. Ens farem sentir i ens hauran d'escoltar», sentencià.

Diari de Balears (23-II-08)

Una bandera de dignitat, d'honor i d'autoestima, a la mida de la terra dels lliures i de la pàtria dels valents.

Diari de Balears | 24/02/2008, 10:03

És l'hora

Dur un diputat nacionalista a Madrid i que per primer cop se senti les veu de les Illes sense cap tipus de mediatitzacions és un fet fonamental per a la supervivència del país. Ens trobam en una conjuntura clau: increment demogràfic impresionant, incertesa econòmica, un deute públic esfereïdor heretat del PP i la necessitat d'assolir un finançament just que serveixi de coixí al vergonyós espoli fiscal patit durant dècades. Si ara el bipartidisme es tornàs a imposar, l'anhel nacionalista patiria un cop molt dur i s'esvaïria el somni que fos, qualque dia, una mà de ferro en defensa dels interessos illencs. No és senzill articular sensibilitats de centre i d'esquerres en una sola candidatura. Sobre tot després de molts d'anys d'haver avançat separats. Tampoc ho és crear una gran il·lusió a partir d'aquestes premises. Però per a aquest petit i barallat poble nostre s'acosta un dia en què podrà lluitar unit per clavar la bandera de la dignitat just enmig dels dos grans partits estatals.

Un bandera que sigui garantia imperible en defensa l'autogovern, la llengua, la cultura, els drets, els doblers i la suor dels balears.

Una bandera de dignitat, d'honor i d'autoestima, a la mida de la terra dels lliures i de la pàtria dels valents.

Joan Riera. Periodista

QUÈ S’HA FET DEL “BLOC”?

Pep Juárez | 24/02/2008, 10:05

QUÈ S’HA FET DEL “BLOC”?

Fa un any i mig, més o manco, el debat sobre la construcció del Bloc estava en ebullició. Tot partia de la necessitat, per part d’un ampli sector progressista illenc, de cercar un espai polític comú, i alhora plural. Era la recerca d’un projecte on la identitat nacional, els valors d’esquerra, del feminisme, de l’ecologisme, del pacifisme, etc, es poguessin conformar a Mallorca, transversalment, dins un espai polític compartit. En juny de 2006 es va publicar el meu article “Per un Bloc desbloquejat”, on manifestava les meves opinions al respecte.

Però com deia en l’esmentat article, no tothom cercava, en aquell debat, els mateixos objectius, ni tenia els mateixos interessos: d’una banda, sectors d’esquerra social i militants de base dels partits plantejaven una mena de revolució interna, amb l’horitzontalitat com a eina democràtica, de participació i d’enfortiment del projecte del Bloc. D’altra banda, les cúpules dels partits polítics veien en el Bloc una darrera oportunitat de supervivència, en mig d’una crisi que afectava gairebé a tots els partits teòricament a l’esquerra del PSOE, i que amenaçava seriosament la continuïtat dels seus dirigents.

S’ha de reconèixer que guanyaren aquests darrers. Davant l’evident passivitat dels sectors teòricament més actius, el Bloc es va conformar con una simple aliança electoral entre partits polítics, de cara als comicis autonòmics i municipals de maig de 2007. Com ja va succeir fa quatre anys, amb la candidatura “Progressistes”, el debat sobre les idees va ser absent, substituït per la negociació dels llocs en les llistes electorals entre el PSM, EU-V i, a darrera hora, ERC. La gent independent que, de bona fe, va donar suport al projecte (recordau “la llista dels 600”?) va quedar completament marginada, i tot va acabar sent un altre miratge, un altre matalasset electoral per a que continuessin surant els de sempre.

Una casa sense fonaments pot caure a la primera bufada de vent. I així ha succeït també en aquesta ocasió perquè, a poc més de sis mesos d’aquells comicis, i fins i tot ocupant espais de gestió institucional, el Bloc se’n ha anat en orris. De cara a les properes eleccions generals del 9 de març, els partits del Bloc es presenten per separat: EU-V en solitari, abandonat pels seus socis, en mig d’una forta crisi de credibilitat, on només l’elecció d’una cap de llista independent pot evitar la definitiva desaparició; i PSM i ERC, pactant amb la dreta d’UM una candidatura on es barregen, teòricament: esquerra, dreta, sobiranisme, nacionalisme, regionalisme espanyolista, monàrquics, republicans, ous i cargols.

Ara, com era previsible, tots ens tornen a demanar el vot. I què hem de fer? Què tenim per guanyar o perdre, els treballadors i les treballadores, i el conjunt de la ciutadania, en aquestes properes eleccions? D’aquests polítics, res o poca cosa de profit podem esperar. Qui ha avalat la pilotada de Son Espases, qui acomiada treballadors subcontractats per l’ens públic IB3, o qui ignora altres conflictes laborals, com la vaga de Remolcanosa, no es mereix el vot de la gent treballadora. Si, a més a més, aquests professionals de l’esquerreta i el nacionalisme de via estreta, no són capaços ni de conservar el feble referent de la candidatura unitària, ens ho estan posant realment difícil, a l’hora de votar.

Pel que a mi respecta, només l’amenaça de la tornada dels neo-feixistes que comanden al PP, i a la Conferència Episcopal, amb les intencions declarades per uns i altres en els darrers dies, em faran sortir de casa, el proper dia 9 de març. Però, una vegada davant l’urna, he de reconèixer que no sé exactament el què faré.

Pep Juárez,
Febrer de 2008.

Matisem, tot i estar prohibit en campanya

Manel | 24/02/2008, 13:31

Unitat iguala a PP i PSOE en les seves manifestacions... en clau de finançament. En la resta de temes, i tant que són diferents, vaja si ho són!

Però en clau concreta de finançament, haureu de reconéixer que no hi han grans diferències. Bé que s'ho monten Catalunya, Euskadi i Canàries amb les seves formacions, indispensables per a poder governar!

I me n'alegro que alguns periodistes comencin a emprar el terme "neo-feixistes" per a referir-se a la cúpula del PP. Tant de temps veient que s'usa va impunement el terme "nazional-socialisme" per a referirse als que no són com el PP, ja em cansava.

Desconfiad de los que se alian con los enemigos de la democracia, del socialismo y de Mallorca.

Ferran OLiver | 24/02/2008, 14:33

Os lo digo ya para que luego no haya ni llantos ni crujir de dientes:
UMITATEROS:
Verdes las han segado.
Ni un solo socialista, por más que sea de los "especiales" del PSM, apoyará a un candidato que vota por investiduras de candidatos del PP y menos a una coalición en la que participa UM, partido destructor de mallorca y antinacionalista mallorquín (ellos son más bien catalanistas y defienden los intereses de los empresarios catalanes en las islas) donde los haya.

QUINA POR JORDI AQUEST FANÀTICS

Miquel G. | 24/02/2008, 17:59

JO NO SÉ SI VOTARÉ PERO TAN DE FANATISME I MESSINANISME NACIONALISTA ME FA POR.

QUE FARÀ EN MILHOMES SAMPOL A MADRID QUAN HAGI DIT ¡QUÈ HI HA DE LO MEU I LA PASTA¡

TORNARA A DIMITIR PERQUE ENTRE UN D'UM...JA

AI AI I ELS SOCIATES ON SON ?

Re: Són iguals?

Franco | 24/02/2008, 21:16

Hombre, es que no hay como no tener ninguna posibilidad de formar gobierno para decir tonterías con la mayor desfachatez. Muchas veces he llegado a pensar que cierta izquierda se encuentra más cómoda cuando Gobierna el PP. Aquello de que contra Franco vivíamos mejor está vigente en una nueva vefrsión.

No son iguales

JJ | 25/02/2008, 08:41

No. No son iguales.
Tanto PP como PSOE son iguales y defienden por igual el neoliberalismo, la reducción del estado de bienestar y la destrucción de los derechos sociales.
La pequeña diferencia estriba en que el PP lo defiende con fiereza y alegría mientras que el PSOE lo hace con bochorno y sentimiento de culpa.
Por esto los distinguiréis y poco más.
No puedo, honradamente, defender ninguna de las dos posturas.
Algunos, como los del PSM, son capaces de tragarse sapos del tamaño de Sampol o incluso mayores, pero a algunos todavía nos puede más la ética y la linea ideológica o, en último extremo, las bases estatutarias de nuestras formaciones políticas que el deseo de trincar.
Se siente. Pero para sinvergüenzas ya teníamos bastante con los de siempre.

EL TROCOVOTO

DEBES IR PARA QUE ELLOS NO VUELVAN | 25/02/2008, 09:24

VOTA CON INTELIGENCIA

http://www.youtube.com/watch?v=zWWJ48ATO2Y

Bitassa a lloure

Ben | 25/02/2008, 09:46

Massa polítics –no tots–només recorden el mitjà blog quan s’acosten les eleccions o quan són a l’oposició. Els primers pics feia gràcia seguir-los bloguejar, però ja no són creïbles: quan governen ja no volen parlar més i sovint s’acomiaden de la blogocosa a la francesa manera.

El resultat és que estem criant filtres per a ignorar-los com fem amb els spammers –en parlo al final de la meva intervenció esmentada a l’apunt anterior, i aquest en segueix el fil.

Tot plegat em fan recordar la Declaració d’Independència del Ciberespai.

Declaració d’Independència del Ciberespai
John Perry Barlow

Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del futur, a vosaltres, que sou del passat, us deman que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on ens reunim. No tenim govern elegit, i és improbable que en tinguem mai, per consegüent, m’adreç a vosaltres amb l’única autoritat amb la
qual la llibertat parla per si mateixa. Declar que l’espai social global que estam construint és naturalment independent de totes les tiranies que tractau d’imposar-nos. No teniu cap dret moral de governar-nos, i tampoc no teniu mitjans de pressió que puguem témer de debò.

Els governs reben els poders escaients per governar a partir del consentiment dels governats. Vosaltres no teniu el nostre, i ni tan sols tampoc no ens l’heu demanat. No us hem convidat. No ens coneixeu ni a nosaltres ni al nostre món. El Ciberespai no està delimitat per cap de les vostres fronteres. No us cregueu que el podreu construir com si es tractàs d’un projecte públic d’urbanització. No podeu. Es tracta d’un acte de la natura i creix per si mateix mitjançant les nostres accions col.lectives.

No heu participat en la nostra gran i unificadora conversa, i tampoc no heu creat les riqueses dels nostres mercats. No coneixeu ni la nostra cultura, ni la nostra ètica, ni les regles no escrites que estableixen en la nostra societat més ordre que el que podria obtenir-se amb qualsevol de les vostres imposicions.

Preteneu que a casa nostra hi ha problemes que requereixen una solució. Utilitzau aquest pretext per envair el nostre territori. La majoria dels problemes que invocau no existeixen. Si hi ha conflictes reals, si hi ha torts, els identificarem i hi posarem remei amb les nostres pròpies eines. Estam creant el nostre propi contracte social. Aquest sorgirà d’acord amb les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent.

El Ciberespai està format per transaccions, relacions i el pensament mateix, arrenglerats com una ona permanent en la xarxa de les nostres comunicacions. El nostre món és, a la vegada, enlloc i pertot, però no el lloc on viu el cos.

Estam creant un món on tothom pot entrar, sense privilegis ni prejudicis per la raça, la riquesa, la potència militar o el lloc de naixença.

Estam creant un món on cadascú, onsevulla es trobi, pot dir les seves idees, per singulars que puguin semblar, sense témer que el coaccionin a assumir el silenci de la conformitat.

Els vostres conceptes de propietat, expressió, identitat, moviment i context no són vàlids per a nosaltres, car estan basats en la matèria, i aquí no hi ha matèria.

Les nostres identitats no tenen cos, per consegüent, a diferència de vosaltres, no podem obtenir l’ordre usant coaccions físiques. Creiem que el nostre govern sorgirà de l’ètica, del nostre interès clar i de la república. Les nostres identitats poden ser distribuïdes per moltes de les vostres jurisdiccions. La regla d’or serà l’única llei que reconeixeran totes les nostres cultures constituents. Esperam poder construir les nostres solucions particulars a partir d’aquestes bases, però no podem acceptar les solucions que tractau d’imposar-nos.

Als Estats Units, heu votat una llei, la reforma de les telecomunicacions (Telecommunications Reform Act) que repudia la vostra pròpia constitució i insulta els somnis de Jefferson, Washington, Mill, Madison, de Tocqueville i Brandeis. Aquests somnis, ara, han de tornar a néixer entre nosaltres.

Temeu els vostres propis infants perquè han nascut en un món on sempre sereu immigrants. I, perquè els temeu, confiau als buròcrates la cura d’assumir l’autoritat paternal que no gosau assumir vosaltres mateixos. En el nostre món, tots els sentiments i expressions de la humanitat, des dels més vils als més angelicals, són part d’un tot que no té costures, la conversa globals de bits. No podem separar l’aire que sufoca de l’aire on bateguen les ales.

A la Xina, a Alemanya, a França, a Rússia, a Singapur, a Itàlia i als Estats Units, intentau bloquejar el virus de la llibertat erigint llocs de guàrdia a les fronteres del Ciberespai. Potser podran refrenar el contagi durant un cert temps, però no sobreviuran en un món que aviat serà totalment cobert per mitjans en forma de bits.

Les vostres indústries de la informació, cada dia més obsoletes, tracten de sobreviure tot proposant lleis, a Amèrica i arreu, que diuen que posseeixen l’expressió, en si mateixa, per tot el món. Aquestes lleis declaren que les idees són un altre producte industrial, no més noble que els lingots de ferro. En el nostre món, qualsevol cosa que la ment humana sigui capaç de crear pot ser reproduïda i distribuïda infinitament sense cap cost. El transport global del pensament ja no requereix les vostres fàbriques per poder dur-se a terme.

Aquestes mesures colonialistes i cada vegada més hostils ens col·loquen en la mateixa posició de tots els defensors de la llibertat i de l’autodeterminació que ens han precedit i que han hagut de rebutjar l’autoritat de potències llunyanes i mal informades. Hem de declarar els nostres éssers virtuals inaccessibles a la vostra autoritat, tot i que l’acceptam per als nostres cossos. Ens expandirem per tot el Planeta de manera que ningú no podrà detenir els nostres pensaments.

Crearem una civilització de la ment en el Ciberespai, que sigui més humana i més justa que la del món que els vostres governs han creat fins ara.

Davos, Suïssa, 8 de febrer de 1996

John Perry Barlow, dissident cognitiu, cofundador de l’Electronic Frontier Foundation

Traducció catalana de : Llorenç Valverde i de Teo Vidal i Sol (Catalunya Nord)

Té a veure aquest post amb..

idò | 25/02/2008, 10:01

.. el que surt a DM?
"Los internautas señalan a Maria Salom como ganadora del debate de IB3."
Però sobretot, "Sampol da la sorpresa y se sitúa en segundo lugar, batiendo al candidato socialista Antoni Garcias."

Re: Són iguals?

Antònia | 25/02/2008, 12:23

Idò, sí.
PP i PSOE han menyspreat per igual a les illes Balears quan han governat a Madrid.
Per cert, és curiosa la inactivitat d'aquest blog els darrers mesos, per tornar-se activar en plena campanya electoral.

recordar sempre es bó

Xisco | 25/02/2008, 15:11

bayona | 16 Juny, 2007 13:32

Acab d'arribar del plenari de Cort. Aina Calvo ja ha parlat com a batlessa. És un esdeveniment del qual en el futur m'agradarà dir: "jo hi era". He trobat un antic regidor socialista que m'ha fet veure les similituds entre aquesta jornada i la de 1979, quan va ser elegit com a primer batle de Palma de la democràcia Ramon Aguiló. Tots dos personatges, molt joves i desconeguts. Tots dos són resultat d'un pacte i descavalquen a la dreta majoritària. Son batles inesperats. I segons vaticini del meu interlocutor, Calvo també traurà la majoria absoluta i durarà al menys tres legislatures.
Jo no puc precisat tant però crec que aquesta legislatura no serà un parèntesi que es tancarà en quatre anys. Els temps canvien. Palma no és essencialment conservadora. En tot cas no conservadora en l'acceptació antiga de la paraula.

Palma, com la resta de grans ciutats del món, muta i canvia constantment i és necessari que al front hi algú de la darrera fornada, que conegui els nous batecs dels ciutadans. La nova batlessa no té el format habitual i aquesta és la seva eina principal. Crec que amb n'Aina l'hem encertada per una bona estona.

Modera.

Jaume R. | 25/02/2008, 16:48

Jordi, aquí torna a haver molt de friki que penja notes de premsa, retalls de diari, etc. i poca opinió interesant. Crec que hauries de posar moderació de comentaris perquè tot això, amb aquesta genteta irrespetuosa amb les regles de la xarxa pot acabar avorrint.

Modera.

Jaume R. | 25/02/2008, 16:48

Jordi, aquí torna a haver molt de friki que penja notes de premsa, retalls de diari, etc. i poca opinió interesant. Crec que hauries de posar moderació de comentaris perquè tot això, amb aquesta genteta irrespetuosa amb les regles de la xarxa pot acabar avorrint.

Candidat tenebrós

Ricard Pacheco | 25/02/2008, 16:55

Com vos han pres el pèl, companys d'Unitat. Tanta unitat nacionalista i posau al capdavant, com a primer canidat, a un personatge tenebrós que vos restarà vots. Pobre votant nacionalista! De quina manera el manipulen!

Unitat?

llorenç | 25/02/2008, 17:33

Algú ha dit: "Seguint la lògica del raonament: si són iguals, són els socialistes del Govern Antich els que podrien governar tranquilament amb el PP de na Rosa Estaràs.

Això ens sona estrany a qui, però a Espanya ja se n'ha parlat alguna vegada."

Però aquí sona extrany, cert. La lleialtat al pacte al qual deu la poltrona hauria de fer que el senyor Sampol moderàs el tò de les seves filípiques. Fa una campanya errònia, que vol unir voluntats d'UM i PSM, quan han estat agres adversaris fins ara.

I que voleu que en surti de tal barreja? El missatge únic i insuficient del finançament no basta per oferir una alternativa creíble a l'electorat intel·ligent.

La unió de la pàtria per sobre de ideologies, passant per alt les diferències entre esquerra i dreta.... que voleu que vos digui, sona a cosa del passat.

Quina pudor!!!

sense nom | 25/02/2008, 20:41

No ensumau una olor d'hUMit, de floridura? I això que no fa fred ni plou, però aquestes boirades, aquest mal d'ossos no pot ser gens sa. Pobrets, aquests que pareixen granotes, tot el temps dins s'aigo. Acabaran amb un griparro.

Re: Són iguals?

toni | 25/02/2008, 22:32

"el mes parescut a un espanyol de dretes es un espanyol d'esquerres" Josep Pla.

si parlam de finançament és ben cert.

pero el millor de tot es que mai el psoe perdia tant de temps parlant de psm i companyia, jeje

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb