jordi bayona

Blog de notes 10: Les Sibil·les de l'ecotaxa, ara ens deixen

bayona | 27 Gener, 2006 10:57

Tots els que llegiu aquest blog ja estàveu avisats. El tàndem Matas-Flaquer tornarien de FITUR a dalt d’un núvol. “Será una temporada histórica”, “Peligro de overbooking por la gran afluencia de turistas”, “Las reservas se disparan”...

Això sí, s’ha confirmat que Escarrer, Matutes, Fluxà i Barceló, els quatre grans, volen vendre els seus hotels a Balears perquè no resulten rendibles.

Com quedam? La cosa va tan bé que els hotelers fugen? Algú m’ho hauria d’explicar perquè no ho comprenc. A Menorca hi ha una dita molt adient per aquests casos. Ve d’una dona que, acompanyada del seu marit, va anar a un hospital per una intervenció de cirurgia no massa complicada. Després de l’operació, el metge, amb cara de circumstàncies es dirigí al marit i li va dir: “L’operació ha anat molt bé... però sa madona és morta”.

Els fets són que els quatre hotelers grossos de Balears, ens diuen que es veuen obligats a vendre els seus establiments illencs perquè això no dóna com abans i prefereixen reinvertir en altres llocs, allà on poden treure més beneficis. Després de sucar el nostre territori fins la darrera gota, ara s’en van perquè això ja no és el que era. I qui quedi el darrer que apagui el llum.

Són les mateixes quatre sibil·les que van emprendre la més ferotge de les guerres contra l’ecotaxa, que havia d’enfonsar el seu negoci i dur a la ruïna al país. Són els mateixos que ara – sense ecotaxa - parteixen i ens deixem amb el paquet en forma de més atur i menys salaris pels treballadors.

I quina ha estat la reacció del president Matas? Ha reaccionat com altres presidents quan es produeixen casos de deslocalització a la seva terra? Idò no. Matas ha manifestat que compren la seva situació.

I perquè aquesta resignació canina del nostre president davant aquests hotelers insolidaris i traïdors amb el seu país? És molt senzill: perquè sap que la porta del Consolat de Mar per la qual hi va entrar va ser oberta per aquests quatre poderosos, en una campanya indigna d’empresaris de seny. I ara, com és evident, s’ha d’enviar el glop posant-hi bona cara.